XAVIER FRANCH - Originari de Prats de Lluçanès i veí de Vic. Com vas fer cap a Ponent i, després, a Torrebesses?
RAMON SOLER - Per feina. Tenia una empresa a Vic, vam anar una vegada a la Fira Municipalia i allí ens van venir a veure els de l'Aplec del Caragol i ens van demanar a veure si ens atrevíem a muntar les cadires i taules de l'Aplec. Eren cadires, taules i carpes per a 7.000 o 8.000 persones. Vaig dir que sí i vam començar a aterrar aquí a Lleida.
X.F. - Parlem de Festa10, empresa de logística per a festes. Com va néixer?
R.S. - Va ser, una mica, per casualitats de la vida. Jo estava al Consell de la Joventut de Vic i hi havia un senyor, representant artístic, que sempre ens embolicava i ens feia anar a muntar concerts. Per culpa seva, l'any 1990 com a caprici vaig muntar Festa10. Al cap de tres o quatre mesos va ser tan gran el boom que hi va haver que vaig haver de deixar el camp de les assegurances on treballava i m'hi vaig haver de dedicar per complet, perquè teníem tanta feina que ja no podia fer les dues coses.
X.F. - Quan decideixes venir a viure aquí?
R.S. - És una altra casualitat. L'any 2002 o 2003 veníem quan teníem feina. Com que va créixer tant, vam haver d'agafar un magatzem. Això va coincidir que em vaig divorciar. Vaig posar una persona encarregada a Vic i vaig venir cap aquí. Un dia vaig visitar una immobiliària que venia naus, terrenys i finques. La nau que tenia era petita i necessitava un altre espai. Vaig veure que es venia un terreny molt gran i molt bé de preu a Torrebesses. El vam anar a visitar i hi havia un aljub i una cabana de pedra seca. Allò em va conquistar. Vaig venir cap aquí al poble. El Cafè 7 era molt igual a un bar que hi havia a Prats de Lluçanès que solia anar amb el meu avi. Tot allò a mi em va agradar molt. Vaig dir: "jo em quedo aquí".
X.F. - Quan i amb quin objectiu vas crear la Fundació Galobardes?
R.S. - Va néixer el 9 de novembre de 2014. Jo, ja de jove, des dels 13 o 14 anys, sempre havia estat vinculat a agrupacions sardanistes i moviments juvenils. Sempre m'havia agradat molt. Ho feia de jove i ara, a les acaballes, vull que torni a anar en marxa. Per això, el 2025 volem obrir un local a Lleida per a exposicions de cultura popular i per una tradibiblioteca, que serà l'única que hi haurà a Catalunya.
X.F. - A Torrebesses també heu fet actes.
R.S. - Sí, vam obrir una biblioteca, amb 4.000 llibres. També s'han fet diversos actes, havíem col·laborat econòmicament amb els qui organitzen els Tres Tombs, també unes jornades culturals... A l'octubre, farem la presentació d'un llibre sobre els cultius a l'oest de Catalunya, perquè la Fundació també té com a meta la difusió de la pedra seca.
X.F. - Teniu algun altre projecte?
R.S. - Com que sempre m'ha agradat molt el món dels gegants, ara estem construint un capgròs que podrà anar allí on el convidin a fer cercaviles. Tindrà la imatge de la fundació.
X.F. - Entre feina i temps lliure, has degut recórrer totes les Garrigues?
R.S. - Bastant, bastant, potser em falta algun poble, però m'ho conec bastant. M'agrada l'estructura de les Garrigues, perquè també em recorda una mica la zona de Prats de Lluçanès i la zona aquella que a mi m'agradava molt. El que no faria mai és, per exemple, anar-me'n a Barcelona. M'hi agobiaria. No serveixo per a això. A les Garrigues hi ha molt potencial a desenvolupar. A nivell turístic però també en altres camps.
X.F. - Ara que en parles, tens una casa rural aquí a Torrebesses, no?
R.S. - Sí, i tenim molts visitants de fora: francesos, anglesos... El problema és entendre'ns-hi (riu). Quan venen els oferim una visita amb esmorzar, cistella i bota a la finca d'olivers. I també moltes altres coses.
X.F. - I, a més, fas de pagès?
R.S. - Sí, però petit pagès, no en sé gaire. Tenim una finca amb 28.000 arbres dels quals fem el nostre propi oli. Amb una gent que hi entenen, pagesos de veritat, ells el cuiden i anem a parts. L'oli porta el nom de La finca del Lino. El Lino era el meu avi. La casa turística també porta aquest nom.
