Miquel Andreu - Què és el GRIEGC  i en quins àmbits actua?
Joel Ametlla - Són les sigles de Grup de Recerca i Investigació d'Espais de la Guerra Civil. Ens dediquem principalment a l'estudi, la recuperació i la difusió del patrimoni de la Guerra Civil. No ens dediquem a la memòria històrica, sinó al patrimoni. La memòria pot ser real o fictícia, cadascú té la seva, i això intentem no tocar-ho. El patrimoni no té memòria, tot i que sí que té una càrrega ideològica.

M.A. - Com us hi aproximeu, a aquest patrimoni?
J.A. - Primer, documentem: saber què hi ha en un lloc. Inventaris, mapes, arxius... Després, cal saber si aquelles estructures es volen recuperar. Al final depèn molt del cost del manteniment i, sobretot, de si el propietari de la finca està disposat perquè s'hi faci la intervenció. Si no és així, no hi pots fer res.

M.A. - Algun espai on encara sigui molt palpable el pas de la guerra?
J.A. - Les Garrigues la travessa la línia defensiva L2, que és la que té les estructures més espectaculars; paradoxalment, però, no van entrar en combat. Les que van entrar en combat estan molt malmeses, com al Cogul, l'Albagés, etc. Aquestes són les que realment van veure conflicte. Un parapet d'un metre de pedra on només cap un soldat ja et diu molt de com va ser la situació; una persona aïllada, allà al mig, en mig metre quadrat de terreny, sense saber com entrar-hi i com sortir-ne... Les estructures que m'agraden més, però, són les de Castelldans, perquè són de diferent tipologia i et permeten entendre com funcionava el combat. Entre l'Espluga Calba i Fulleda també hi ha moltes estructures, que t'indiquen que una petita estructura no és res si no està connectada amb les altres. Avui estan desconnectades, perquè les trinxeres que les unien s'han tapat. 

M.A. - Les fortificacions d'Almatret on les enquadrem?
J.A. - Les de formigó són de la línia del Cinca, que es va començar a construir el 1936. Era la rereguarda del Front d'Aragó, i anava des del Pirineu fins al Delta de l'Ebre, però només es van construir obres de formigó en un tram de 150 km entre Naval i Horta de Sant Joan, i tampoc es van acabar de fer servir. Es van utilitzar com a elements per frenar l'atac de l'enemic.

M.A. - Amb el GRIEGC heu treballat també a l'Aragó.
J.A. - Sí, aquesta línia l'hem treballat bastant, i també estructures del front, tant d'un bàndol com de l'altre, però  sobretot del republicà. Quan un exèrcit es retira i entra en actitud defensiva sol fortificar més que un que està en ofensiva.

M.A. - Els encàrrecs a quin motiu responen? Hi ha una voluntat de l'ajuntament de torn de restaurar aquell espai o sou vosaltres que els feu saber el que hi ha?
J.A. - Més aviat això segon. Aquest tipus de patrimoni està protegit per la llei estatal, però la competència és de la comunitat autònoma, i què passa? Que a Catalunya la Llei de patrimoni és anterior, del 1993, i no contempla les estructures d'arquitectura bèl·lica de la Guerra Civil. Els ajuntaments, doncs, no tenen per què actuar. El que els proposem primer és documentar, i no sol agradar, perquè no llueix.

M.A. - A les Garrigues, on s'hauria d'actuar de manera prioritària?
J.A. - A la comarca hi ha entre 25 i 30 estructures de formigó, i 20 ja són les de l'Espluga Calba. El pes de patrimoni de la Guerra que té més possibilitats de sobreviure al pas del temps, per tant, és a aquell extrem de la comarca. Hi ha una estructura a Juneda que està demanant a crits que es recuperi i una altra a les Borges que igual, que és carn de vandalisme. 

M.A. - La gràcia de recuperar-ho és que després hi hagi activitats de divulgació. S'acostuma a fer, això?
J.A. - Moltes vegades no. A Castelldans, per exemple, el lloc de comandament del castell està tancat. És que clar, com es gestiona això? Una cosa són els estructures obertes, com la del Pla de les Moles a Mas de Melons, que tu passes per la vora i pots visitar-la, però els que estan tancats per protegir-se impliquen una logística: qui de l'Ajuntament es farà càrrec d'obrir? Quan es recupera un espai recomanem que hi hagi un ús, perquè com més ús hi hagi, menys manteniment necessites, el pas de la gent ja deixa el camí marcat i no hi creix l'herba, per exemple. Si allò queda deixat de la mà de Déu, en canvi, no es podrà aprofitar i quan vulguis tornar-ho a activar et costarà diners.

M.A. - Hi ha interès en la recuperació del patrimoni?
J.A. - Cap. Ni de la Generalitat ni dels ajuntaments, perquè al final és un maldecap més. Els ajuntaments no donen l'abast, i a nivell català no s'ha legislat a favor. La protecció del patrimoni viu una època fosca, i més amb l'entrada de les renovables, que posaran plaques i molins allà on vulguin.

M.A. - Ens falta l'èpica de la Segona Guerra Mundial?
J.A. - Aquí és diferent, va ser una guerra entre ciutadans d'un mateix país, no hi ha la cohesió que genera un enemic extern ni la propaganda nord-americana del desembarcament de Normandia. El de casa, a més, es tendeix a infravalorar. Pensa que la riquesa de models de fortificació que trobem a la Guerra Civil espanyola és molt més gran que la de la Segona Guerra Mundial. El model de niu de metralladores del mur atlàntic és igual a tot arreu, mentre que aquí et trobes obres totes diferents, perquè s'adapten al territori, si faltava tal material se les enginyaven. A Europa, a més, hi ha una sensibilitat diferent i un turisme diferent.