Judith Fernández, una jove lleidatana formada en arxivística, entra cada dia des de finals de novembre, de dilluns a divendres, a la sala on l'Ajuntament de Llardecans té tota la documentació històrica municipal i la classifica i endreça. L'encàrrec és fins a finals de maig i respon a la voluntat de l'equip de govern de "posar ordre, fer inventari i classificar el que tenim", explica Anna Florensa, regidora de Cultura. "La idea és poder saber què tenim i on ho tenim, per després poder-ho posar a disposició de qualsevol que vulgui fer algun tipus d'estudi relacionat amb el poble", afegeix. La contractació ha estat possible gràcies a un projecte europeu de creació d'ocupació per a menors de 30 anys, tramitat a través de la Comunitat de Municipis del Segrià Sec.

Els anys 30, un buit
Revisant i ordenant papers, la Judith ha trobat el que de moment és el més antic: un llibre de l'any 1520, així com dos més del segle XVII. Formen part del gran bloc de documentació d'abans del 1970-1980, dècada a partir de la qual apareix tot més endreçat. Un dels buits que criden l'atenció és tot el període de la segona República i la Guerra Civil (1931-1939), del qual "no hi ha absolutament res", explica la Judith. Sí que hi ha molta informació, en canvi, de tot allò relacionat amb el proveïment d'aigua (canalitzacions, conflictes amb els municipis del costat, etc.).

"En el fons, la feina d'un arxiver és la mateixa en tots els arxius, però sí que hi ha particularitats segons el material que tractes, que és diferent si és una universitat, una església o un ajuntament", explica la Judith. En el cas d'un ajuntament, per tant, hi proliferen informacions cadastrals, econòmiques o de registre civil, per exemple. Tot i l'abundància de documents, creu que a finals de maig estarà tot tractat.