Feia temps que els germans Francesc i Ramon Rebordosa sabien de l'existència d'una mena d'estàtua en un dels laterals de l'església de l'Espluga Calba, però sempre l'havien vist de lluny, des d'una casa on havien viscut. I és que la peça és pràcticament invisible des del carrer, tapada per les cases, excepte des d'un petit racó que, per la distància, no permet identificar-la. Ara, amb aproximacions fotogràfiques, han pogut descobrir detalls que aporten suficient informació per afirmar que no es tracta de cap estàtua, sinó de la làpida d'un sepulcre, incrustat verticalment al capdamunt de la paret del temple, segurament durant el procés constructiu de l'església (1777-1784), procedent d'una tomba prèvia.
La figura vesteix túnica llarga i porta la creu de Malta al pit, emblema de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (orde de Malta o hospitalers), en el que és l'única imatge d'un hospitaler que hi ha al poble, tot i que l'orde era propietari del castell. La figura, amb els ulls tancats, les mans en forma de pregària i el cap reposant sobre un coixí, porta el que sembla un bonet o un casc simple, llueix un rosari al canell -habitual en els cavallers de Sant Joan- i reposa els peus sobre un gos, símbol de fidelitat.
Antoni Ferrer, cavaller?
Al damunt de la làpida hi ha una peça amb la inscripció "Mº ANLONI fArer AÏ 157[?]", que fa pensar en la identitat del difunt i la data de la mort, tot i que cal confirmar la unitat del conjunt. Segons els germans Rebordosa, es tractaria d'Antoni Ferrer, fill de l'Espluga, que des de 2014 té un espai dedicat al castell. No es té constància de la seua pertinença a l'orde de Malta però sí de la sol·licitud que va presentar al Rei el 1570 perquè li concedís el títol de cavaller, retornat ja a Catalunya, amb 60 anys d'edat. Després de més de 40 d'estada al continent americà, on havia participat a les campanyes conqueridores, Ferrer veia que no se'l gratificava com a servidor del Rei i conqueridor, i va decidir tornar per suplicar quelcom per passar la resta de la seua vida.
Algunes fonts havien situat Ferrer al costat de Cristòfol Colom al segon viatge d'aquest a les Índies [v. SomGarrigues, 162], però les dates de què es disposa ara descarten aquesta coincidència. Sí que va estar, en canvi, a les ordres de Francisco Pizarro i era conegut a l'Espluga com l'Índio. En aquella petició d'un títol al rei hi ha la declaració favorable del comanador de l'orde, fra Onofre de Montsuar, i es desconeix com va acabar el procés, però si la figura del sepulcre correspon realment a Antoni Ferrer, la simbologia indicaria que la petició hauria estat acceptada abans de la seua mort, que es va produir entre 1576 i 1579, als 65-68 anys. No se sap si Ferrer va morir a Tarragona, on el situen documents de 1574 i 1576, però sembla clar que, fos com fos, el cos va ser enterrat finalment a l'Espluga Calba.
