L'any 1999 era el centenari del naixement de Joan Duch i Arqués, poeta junedenc de trajectòria prometedora però de mort prematura, i a Juneda es va constituir una comissió per projectar-ne la vida i l'obra. La coordinava Joan Cornudella, ja que havia fet alguns estudis sobre Duch durant els anys anteriors. Hi va haver actes musicals, escolars, artístics, es van fixar poemes seus en murals ceràmics als carrers i, sobretot, es va instaurar el premi de poesia per a joves escriptors Joan Duch. La filosofia era clara i s'ha mantingut al llarg dels anys: donar a conèixer noves veus. Joan Duch va morir als 29 anys, d'aquí que s'acotés l'edat dels participants dels 18 als 30 anys, que després s'ampliaria als 35. Durant un temps, la convocatòria atorgava tres premis i diversos accèssits, cosa que afavoria una alta participació, fins que el 2016, en un context de canvis en el premi, es passa al model actual d'un sol guardó. 

L'any 2001, a més, s'enceta un premi escolar paral·lel de poesia i entre el 2002 i el 2006 es va arribar a celebrar un premi d'àmbit comarcal associat als Duch. Des del primer moment, l'editorial Fonoll es va comprometre a publicar les obres guanyadores; això i el premi en metàl·lic de 1.500 euros són, sens dubte, bons al·licients.

Àmbit nacional
Ja el primer any, casualment, els guardons es van repartir entre punts ben diversos geogràficament (Barcelona, Organyà, Banyeres del Penedès, València, Cardona, Lleida), una amplitud d'abast que ha estat la tònica general en aquests 20 anys. Ser un premi de poesia convocat des de les Garrigues no ha estat mai cap fre per a la seua projecció; avui dia, el món urbà ja no té tant pes en l'àmbit literari, i segurament el Joan Duch hi ha contribuït. L'última guanyadora és de Manresa, el penúltim, de Mallorca.

Reflex del seu temps
En 20 anys també canvien coses, naturalment, com el major protagonisme de la dona en els guardons o les formes i els fons de les obres que arriben. "Del formalisme inicial s'ha passat al vessant més experimental, i es deixen notar amb força temàtiques més viscerals, més existencialistes, més directes", explica Joan Cornudella, que aquest 2019 deixa de ser membre del jurat. Ell i Jordi Pàmias, que també plega, són els dos que hi han estat des del principi.

Necessitat de connexió
Si bé el premi Joan Duch gaudeix de bona consideració, sí que l'organització detecta que l'auge de joves poetes no es correspon amb el volum d'obres presentades, que ronda la dotzena. Els joves autors, avui, es mouen en paràmetres diferents i des de Juneda es malda per connectar-hi com sigui. S'ha difós la convocatòria amb profusió i per múltiples canals, però caldrà redoblar esforços en aquest sentit per continuar sent un referent al país. "En definitiva, la salut del premi depèn dels seus poemaris", apunta Cornudella.

Premi Carles Hac Mor
El poeta lleidatà Carles Hac Mor havia format part del jurat del Joan Duch. Al cap d'uns mesos de la seua mort, el 2016, la comissió organitzadora va acordar crear els premis Carles Hac Mor com a homenatge, amb un jurat propi i pensats per a "plaquettes -publicacions breus, de màxim 160 versos- d'escriptura subversiva", amb 300 euros de premi. Es va estrenar el 2017 i, amb 69 originals, va ser un èxit de participació. Ara ja se n'han celebrat tres edicions i els 59 poemaris presentats a l'última fan pensar en un futur assegurat.