El bateig que se celebrarà el proper diumenge 16 de juny al Vilosell serà especial i, de ben segur, àmpliament recordat. Amb caire oficial, la biblioteca pública inaugurada el 23 d’abril del 2018 es passarà a dir "La Clandestina" en homenatge a Joan Tarragó, fill del Vilosell, deportat al camp de concentració de Mauthausen el 1941. Tarragó va ser membre d’un comitè de resistència que havien format els presos espanyols en arribar al camp i, cap al 1943, quan van començar a arribar combois de trens amb deportats francesos que portaven llibres a les maletes, els membres del comitè els agafaven i amagaven. Va ser una idea de Tarragó, que junt amb un altre deportat van montar una petita biblioteca amagada a la seva barraca.
Arran d'un reportatge de TV3 sobre aquest episodi, les responsables de la biblioteca del Vilosell van creure convenient batejar l'equipament amb el nom de "La Clandestina" com a punt de partida per explicar la vida de Tarragó. A la jornada del dia 16 es descobrirà una placa i es farà una conferència a càrrec de l’historiador Josep Rubió i de Llibert Tarragó, fill de Joan Tarragó.
Dels més de 40 deportats garriguencs als camps nazis només en van sortir vius una desena. Un era Joan Tarragó, que s'havia promès que si en sortia i tenia una filla es diria Llibertat i, si era un fill, Llibert, com així va ser. Va sortir del camp molt desgastat moralment i física, amb quasi tot el cos afectat. Tenia malament una cama, per exemple, arran de la mossegada d'un gos d'un SS que li va llançar a sobre per castigar-lo. Tarragó, casat amb Rosa Esteve, no va poder tornar a Catalunya a l'haver-hi la dictadura de Franco.
Al cap de 10 anys de sortir de Mauthausen, Joan Tarragó va haver de deixar la feina d'obrer per incapacitat i moriria el 1979, a l'edat de 65 anys. El seu fill Llibert, periodista i editor, nascut a Occitània el 1947, busca recuperar la memòria de les persones deportades. L'estiu del 2015 va impartir una conferència en aquest sentit al Vilosell on ja va compartir taula, entre altres, amb l'historiador Josep Rubió, així com el periodista de SomGarrigues Albert Font-Tarrés.
