Ahir dijous a la tarda va morir Bartomeu Porta i Garriga a l’edat de 83 anys. Bart Porta, com era més conegut, era fill de les Borges Blanques i des del 1973 residia a Christchurch, ciutat de 380.000 habitants de la costa de l’illa sud de Nova Zelanda, on era cònsul honorari d’Espanya.

Porta va fer cap a Nova Zelanda quan va acceptar treballar a la secció financera d’una gran empresa dedicada a l’exportació de llana. Va marxar a les antípodes amb la seva esposa i els dos fills que tenien, de tres i nou anys. Al cap d’un temps, un altre borgenc, Jaume Segarra, amic personal de Porta, li va comentar que el Ministeri d'Exteriors espanyol no tenia cap representant a Nova Zelanda i van oferir a Porta el càrrec diplomàtic de cònsol honorari a Christchurch, que va acceptar. Segarra havia estat subdirector general de Promoción del Turismo entre els anys 50 i 70, depenent del Ministeri d'Informació i Turisme de Manuel Fraga, fins que el 1972 va ser cessat i va passar a exercir de jutge a Alcorcón.

El càrrec de cònsul honorari va permetre a Bart Porta conèixer personalitats d’arreu al llarg dels 160 països que va visitar. Entre les seves funcions tenia les de prestar serveis jurídics a l’estranger i vetllar per les relacions entre estats. L’any 1986, per exemple, va impulsar l’acord entre Nova Zelanda i Espanya per equiparar les condicions en què neozelandesos i espanyols podien viatjar entre els respectius països.

Tot i la distància, Porta sempre va mantindre vincles amb les Borges, d’on era fill adoptiu. L’any 2001 va ser a la inauguració del monument “Nou mil·leni” dedicat precisament a les antípodes que es va instal·lar al Parc Temàtic de l’Oli. L’any 2002 va ser el pregoner de la Festa Major de la capital garriguenca i el 2008 va participar a l’homenatge al borgenc Manel Giné, molt amic de Porta. L’any 2011 va narrar a SomGarrigues la seva vivència del fort terratrèmol que va sacsejar Christchurch i va derruir una tercera part de la ciutat.