DEMOGRAFIA
- Arbeca

La baixa natalitat d’Arbeca, motiu de preocupació

Tot i ser el un dels municipis amb més habitants (2.162) de la comarca, Arbeca registra una natalitat pròpia de pobles més petits.

(foto: Xavi Minguella)

L'ombra del despoblament també plana sobre Arbeca, el tercer municipi amb més habitants de la comarca de les Garrigues. No és que la pèrdua de població hi sigui especialment acusada, o no ho és més que en altres pobles garriguencs, sinó que allò que surt dels paràmetres habituals és la baixa natalitat que s'hi registra des de fa uns anys i, per tant, allò que preocupa és la migradesa de les generacions futures d'arbequins i arbequines. Comparat amb pobles de dimensions similars, com Torregrossa (2.190 habitants), Bellvís (2.266) o Albatàrrec (2.335), el nombre de naixements que hi ha Arbeca és bastant menor. L'any 2017, per exemple, mentre a Torregrossa hi va haver 19 nounats, a Bellvís 23 o a Albatàrrec 26, a Arbeca van ser només 8. L'any següent, el 2018, hi va haver una lleugera remuntada amb 13 naixements, però caldrà veure si suficient per redreçar un descens que va començar a partir del 2010 [v. gràfic].

Bona situació geogràfica
Arbeca no està situada en un racó. Té Lleida a 30 minuts i, junt amb Puiggròs, és el poble de les Garrigues més proper a l'autovia A-2; la línia de tren és a 6 km, la carretera N-240 a 7 i l'autopista a 9. Tot i aquesta proximitat, el fet que cap d'aquestes vies de comunicació passi directament pel poble fa difícil que les empreses de fora optin per instal·lar-se a Arbeca abans que a Juneda, les Borges o els municipis directament situats a peu d'autovia com Mollerussa, Fondarella, Golmés o Bellpuig. La situació geogràfica, a més, també deixa Arbeca molt a prop de Mollerussa, ciutat amb un fort caràcter comercial i un ventall de serveis que ha absorbit històricament molta població del seu voltant. 

L'habitatge, clau
Malgrat tot, els joves que es voldrien quedar a Arbeca o els que, treballant a prop, hi podrien estar interessats, topen amb una dificultat que sovint és la que determina la decisió: l'accés a l'habitatge. A diferència d'altres municipis, el boom immobiliari no es va traduir a Arbeca amb la construcció de pisos i ara l'única opció per a parelles joves és la compra i rehabilitació de cases, un procés a l'abast de poques butxaques. És habitual, per exemple, que si un membre de la parella és d'un altre poble, la parella s'instal·li allà abans que a Arbeca o, fins i tot, en pobles tercers. 

A l'Ajuntament són conscients de la situació. D'una manera o altra, l'accés a l'habitatge figurava als programes electorals dels tres grups que es presentaven als últims comicis municipals. Ara, l'equip de govern (ERC) vol materialitzar allò promès: crear un cens de cases i una borsa d'habitatge disponible, obrir ajudes econòmiques directes per a la rehabilitació de primeres residències al centre històric i subvencionar llicències d'obres per als joves.

L'escola ho nota
En demografia, les escoles són sempre un termòmetre i a la d'Arbeca han notat, clarament, el descens de natalitat. Aquest curs, per exemple, a P3 només han començat sis infants, quan les ràtios habituals eren de 12-14. Això ha obligat a canviar una mica l'organització interna d'educació infantil i fer més treball en espais comuns on es barregen diferents edats. De moment, la plantilla és la mateixa, però les perspectives per als cursos següents no són gaire optimistes -a l'escola bressol hi ha 7 infants de 2 anys i 6 d'entre 1 i 2- i des del centre es tem que perilli alguna plaça.