SALUT
- Juneda

Prop de 300 persones es manifesten a Juneda contra la crema de residus

Els participants a la marxa, convocada per la plataforma Aturem la incineradora, defensen que hi ha sistemes "més avançats" per tractar purins i aposten per "prevenir abans que curar".

(foto: Xavi Minguella)

Unes 300 persones es van manifestar dissabte a la tarda a Juneda sota el lema “Salut sí, incineradora no”, en referència al projecte que Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) està tramitant per a la planta de tractament de purins Tracjusa, al mateix terme de Juneda, i que permetria utilitzar la crema de residus urbans per a obtenir un gas com a combustible per a l’assecatge de les dejeccions porcines.

La marxa, convocada per la plataforma Aturem la incineradora, era la primera que es feia a la comarca contra el projecte, tot i que anteriorment s’havien fet dues concentracions a l’exterior del Consell Comarcal de les Garrigues amb motiu de visites d’autoritats polítiques del govern de la Generalitat i xerrades informatives a diversos pobles de la zona. Per la plataforma, la utilització del gas obtingut amb la combustió de residus, de poc poder calorífic, té el risc d’anar “carregat de multitud de compostos i partícules contaminants” que no s’evitarien, diuen, amb filtres a les xemeneies. En aquest sentit, al manifest llegit a la convocatòria, van recordar l’oposició al projecte per part del 90% dels metges i metgesses de les Garrigues, així com el posicionament també contrari del ple del Consell Comarcal i l’advertiment d’investigadors com el doctor Eduard Rodríeguez Ferrer (CSIC-IDIBAPS) sobre la combustió de residus, que emetria dioxines i furans, substàncies considerades potencialment cancerígenes per l’OMS.

Des de la plataforma s’afirma que existeixen sistemes “més avançats” per tractar purins sense necessitat de recórrer a l’ús de residus, “com apliquen els ramaders d’Alcarràs o Almenar, entre altres”. De fet, el col·lectiu creu que darrere de la modificació del sistema de funcionament de Tracjusa hi ha els beneficis econòmics vinculats al tractament de residus, “residus que no vol ningú i es paguen molts diners per desfer-se’n”. “Cal donar suport a les activitats rurals com l’agricultura, la ramaderia i la indústria transformadora, cal que els nostres pobles estiguin vius i saludables i també cal prevenir abans que curar”, concloïa el manifest.