El Govern ha fet públic aquest dimarts les 30 personalitats i les 15 entitats guardonades per haver prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat en el pla cívic i cultural, entre les quals s'hi troba la bioenginyera Teresa Capell, natural de Torregrossa.
La carrera de Teresa Capell en el camp de la bioenginyeria es va iniciar a principis dels noranta, quan es va llicenciar en Farmàcia a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, després va realitzar un doctorat especialitzat en Fisiologia Vegetal a la mateixa facultat de la ciutat comtal. L'any 1995 va començar les pràctiques a Gran Bretanya, en concret, al Departament de Genètica Aplicada i Unitat de Biotecnologia Molecular al John Innes Centre de Norwich, on tres anys més tard va ser nomenada cap de grup de la unitat de Biotecnologia Molecular.
Del 2002 fins al 2004 va canviar d'universitat i país i es va traslladar a Alemanya, on va ser la cap de grup del departament de Genètica de Cultius i Biotecnologia a Fraunhofer, IME. Un cop finalitzada l'etapa germànica va tornar a Lleida per posar-se al capdavant del Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, al campus d'Agrònoms (ETSEA-UdL). A partir d'aquí la relació amb la Universitat de Lleida (UdL) ha estat una constant, essent professora agregada, del 2009 al 2011 i catedràtica, fins a l'actualitat.
A banda de l'activitat docent, Capell ha participat en un grapat d'estudis relacionats amb el seu camp, on destaquen els realitzats mitjançant la investigació amb cereals transgènics, especialitat en la qual se la considera una referència internacional; també és membre de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya.
Els pares de Guillem Agulló, premiats
L'artista Miquel Barceló, l'actriu Imma Colomer, la coreògrafa Sol Picó, els germans Roca, Pallassos Sense Fronteres, la pilot de motos Laia Sanz i els pares de Guillem Agulló per la seva lluita antifeixista, seran distingits amb una Creu de Sant Jordi 2020. . L'elecció, que també inclou noms com l'economista Jordi Galí, el dirigent esportiu Pere Miró pel seu paper en els Jocs Olímpics de Barcelona, la dissenyadora Míriam Ponsa o l'Economuseu de les Valls d'Àneu, preserva la paritat de gènere i la representació territorial.
La llista la completen la pianista, pedagoga i compositora Àngels Alabert, el doctor enginyer industrial Josep Amat, la pintora i gravadora Roser Bru, la historiadora Martina Camiade, la biòloga Purificació Canals, el poeta Antoni Canu, la bioenginyera Teresa Capell, l'historiador de l'art Eduard Carbonell, la lingüista Maria Josep el sociòleg Joan Estruch, el músic i activista cultural Jordi Fàbregas, l'assistenta social Rosa Maria Garriga, el músic i orguener Gerhard Grenzing, l'arxiver Mossèn Benigne Marquès i Sala, la directiva i empresària Anna Mercadé, el pedagog Jordi Monés, l'educador Josep Maria Monferrer, el filòleg Josep Maria Nadal, la pianista i compositora de sardanes Montserrat Pujolar, el filòleg Joan Ramon Resina i l'endocrinòloga Carme Valls.
A més , el Govern també ha aprovat atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, a les entitats Aire Nou de Bao pel seu quart de segle de compromís amb la llengua i la cultura catalanes a la comarca del Rosselló; l'Associació Recvll Blanes pel centenari de la revista i la creació dels premis literaris; les Aules d'extensió universitària per a la gent gran de la UB; la Banda Municipal de Música d'Alcanar pels seus 175 anys; l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu; la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC); la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró; Pro Discapacitats Fundació Privada Terrassenca; la Fundació Sanitària Sant Pere Claver; l'Associació Cultural del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre; la Fundació Privada Hospital de Campdevànol, l'Orfeó Nova Solsona; i el Taller Àuria.
