Un grup d’arqueòlegs d’Iltirta Arqueologia, per encàrrec del departament de Justícia de la Generalitat, excaven des de dijous passat en tres indrets del voltant del Cogul per mirar de trobar restes de soldats de la Guerra Civil, morts durant l’anomenada Batalla de les Garrigues, que va tenir lloc entre finals de desembre de 1938 i els primers dies de gener de 1939. Ahir dimarts, la consellera Ester Capella i la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, van ser ahir al Cogul per conèixer el resultat provisional dels treballs, que de moment han permès recuperar un individu al Tossal de les Forques, les restes del qual havien quedat en superfície i, per tant, estan molt malmeses. Prèviament, en un bancal de conreu pròxim on alguns testimonis situaven un possible enterrament, es va fer una prospecció que no va donar resultat. Ahir mateix a la tarda, els arqueòlegs van començar a treballar en un tercer emplaçament, la punta del Sacarenyo, on sí que hi ha evidències de restes humanes.
L'acte institucional d’ahir, al que van assistir també l’alcaldessa del Cogul, Anna Torres, el delegat dels serveis territorials de Justícia a Lleida, Jaume Monfort, i el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, va tenir lloc al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre, donada la dificultat per accedir als indrets de les excavacions.
Testimonis i restes
L'inici de l'operació ha estat possible gràcies al paper d'un petit grup de persones del mateix poble del Cogul que, sensibilitzada amb la qüestió i pel coneixement directe de testimonis orals, encara vius, dels enterraments que es van fer a l’època, va posar en coneixement de la Generalitat l'existència d'aquestes restes, amb la intenció que es poguessin treure d'allí per tal que algun dia poguessin ser retornades als familiars. La comunicació va ser el setembre de l'any passat i la direcció general de Memòria Democràtica de seguida hi va enviar un dels arqueòlegs per recollir, de moment, els ossos que havien quedat al descobert i evitar que es perdessin. Al cap de poc, el grup cogulenc va acompanyar també un arqueòleg que actualitzava el Mapa de Fosses, també per a la Generalitat, el qual va poder entrevistar un dels testimonis. Finalment, ha estat aquest mes de juny quan el Govern ha posat fil a l'agulla per a la intervenció sobre el terreny, després d'haver tramitat els permisos corresponents amb Ajuntament i propietaris de finques.
Amb aquestes tres actuacions, la Generalitat ja haurà obert 31 fosses a través del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació d'unes 300 persones, la meitat de les quals a la fossa del cementiri vell del Soleràs, excavada a finals del 2017. D'aquestes 300, vuit han estat identificades amb el Programa d'identificació genètica, que és el sistema que disposa d'una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.
Prioritat: les dades genètiques de les restes
El Programa d'identificació genètica disposa actualment d'unes 2.000 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 200 perfils genètics de restes de fosses. El Departament es marca com a prioritat l'extracció de dades genètiques de les restes que encara no s'han analitzat. Es tracta d'un procés complex i car. Cada extracció d'ADN d'un individu d'una fossa té un cost aproximat d'uns 1.000 euros.
En canvi, la donació d'ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'encarregat d'extreure la mostra del frotis bucal. A Catalunya hi ha 517 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.
