A 1,5 km del Cogul, a la pista que va cap a Granyena, un matrimoni prepara la construcció d'un cementiri d'animals de companyia, el primer d'aquest tipus a les comarques de Ponent. La instal·lació es dirà Camp Sant les Potetes i ja compta amb el vistiplau d'Urbanisme; ocuparia uns 4.000 m2 d'una finca familiar, amb una proposta inicial de 80 places per a gossos, 78 per a gats i 67 per animals més petits, i amb la possibilitat d'ampliar-se si convé. Els enterraments individuals es faran en arquetes de formigó, dins una caixa de material biodegradable, però també hi haurà l'opció d'enterrar els cossos o les cendres en una fossa comuna, on cada inhumació podrà tindre una tapa pròpia on deixar algun record de l'animal.

La intenció dels impulsors, Encarna Arbonés i Ramon Tribó, és començar els treballs d'obra a finals d'any, consistents en la creació de passadissos formigonats, adaptar el recinte per a cadires de rodes, tancar-lo perimetralment, etc. De moment, ambdós fan jardineres de pedra seca, on posaran oliveres, romer, timó i altres plantes de la zona, així com tenalles antigues o rodets i piques de pedra. "Ha de ser un espai agradable, un lloc especial, cuidat, de descans i repòs", diu Arbonés, "de fet, tot plegat s'assembla a un cementiri convencional". Els propietaris fixaran un tant per defunció -diferent segons el pes de l'animal i de si és en fossa comuna o arqueta individual- i, en el cas dels sepelis individuals, una quota anual de manteniment. Si es finalitza el contracte, les restes es traslladarien a la fossa comuna.

Encara poc habitual
Actualment, a Catalunya només hi ha mitja dotzena de cementiris d'animals de companyia, i cap a la província de Lleida. Al món rural, a més, està molt estesa la pràctica d'enterrar els animals al tros, tot i que la normativa ho prohibeix. Quan mor una mascota, en teoria s'han de fer dos tràmits: donar de baixa el microxip i decidir si es vol fer un enterrament en un cementiri de mascotes autoritzat o una incineració, que tant pot ser individual com col·lectiva. De fet,  si l'animal no mor al veterinari, sinó al domicili o al carrer, la llei estableix que cal traslladar-lo al veterinari o als serveis municipals, ja que és necessari un certificat conforme la mort no ha sigut per cap malaltia infectocontagiosa.