Normalment, els nens i nenes de pobles que no tenen escola es matriculen a la d'un poble proper, concretament a l'escola de referència de la zona. És el cas dels d'Almatret, que van a Maials; els dels Torms, que van a Juncosa, o els de la Pobla de Cérvoles, que van a l'Albi. Són les seus de les Zones Escolars Rurals (ZER) a les quals pertanyien els seus pobles abans de tancar el col·legi i, com és lògic, passen a absorbir la demanda existent a la zona. I és que, encara que un poble es quedi sense escola per no arribar al mínim d'alumnes requerit, sempre hi continua havent canalla per escolaritzar; poca, però n'hi ha i, òbviament, se'ls ha d'adjudicar un centre.
Hi ha casos en què, un cop tancada l'escola del seu poble, el nou centre de referència canvia, com passa a Aspa, que pertanyia a la ZER Vall de l'Aranyó, amb seu a Castelldans, i ara els infants no van a Castelldans sinó a Artesa de Lleida, o als Omellons, que abans de tancar compartia ZER amb l'Espluga Calba i Puiggròs i ara els toca el col·legi Joan XXIII de les Borges com a referència. A Granyena, tot i que la seu de la ZER és a Juncosa, el centre assignat és el del Soleràs, que és més pròxim i, val a dir, té més necessitat d'alumnes que el de Juncosa.
No anar al centre assignat vol dir que l'Administració no paga el transport i, per tant, les famílies han de portar i recollir la canalla pel seu compte, com passa fins ara al Vilosell, on els pares han optat majoritàriament per Vinaixa en lloc de l'Albi a l'haver-hi un ventall més ampli de serveis. Per al curs que ve, però, tot apunta que Educació accedirà a designar l'escola de Vinaixa com la de referència per als vilosellencs.
Anomalia a Fulleda i Tarrés
El criteri de proximitat que, en general, es compleix al conjunt de la comarca i serveix, de retruc, per reforçar l'escola rural, no s'aplica a Fulleda i Tarrés. Les escoles d'aquests dos municipis van tancar el 1974 i el 1975, abans que es creessin les Zones Escolars Rurals, i els infants van passar a anar, per defecte, a les Borges Blanques, a uns 20 km de distància (que en bus escolar pot arribar a suposar una hora de trajecte). Encara avui, però, la Generalitat els continua assignant la capital comarcal com el lloc de referència i no els adjudica escoles molt més pròximes com les de l'Espluga Calba o Vinaixa. No és que això suposi, simplement, perdre el dret al transport escolar gratuït, sinó que el departament pot exigir a les famílies que, si volen portar la canalla a l'Espluga o a Vinaixa, estiguin empadronades o demostrin una relació laboral a aquests pobles, una mesura pensada per evitar l'anomenat "turisme pedagògic", és a dir, la matriculació d'alumnes de la ciutat a determinades escoles rurals, cosa que no és el cas.
Fins ara, els nens i nenes de Tarrés van a Vimbodí, les Borges o l'Albi, però ho tindrien difícil per anar a Vinaixa -la més petita de les escoles de la zona-, com també passa amb els de Fulleda, que no poden anar a l'Espluga, on només hi ha 16 alumnes. Hi ha qui veu en aquests impediments una voluntat d'afeblir -i, finalment, tancar- aquelles escoles rurals més fràgils.
