COMARCA, ENERGIES
- Redacció / El Cogul , Granyena de les Garrigues , L'Albi

Surten a informació pública dos macroparcs solars al Cogul i a l'Albi

Adeje Solar, de 63,8 hectàrees de superfície, i Macarelleta Solar, de 141,5 hectàrees. Ambdós els promou l’empresa Ignis, amb seu a Madrid, que també impulsa part dels d’Alcarràs.

Superfície ocupada per la central Adeje Solar.

Aquest dimecres han sortit a informació pública dos projectes de grans centrals d’energia solar fotovoltaica a les Garrigues. Són Adeje Solar, als termes del Cogul i Granyena, i Macarelleta Solar, al terme de l’Albi. Tots dos projectes els promou l’empresa Ignis, amb seu a Madrid, i ja havien estat sobre la taula l’any passat, abans que la Generalitat aprovés el decret d’energies renovables que els obligava a reiniciar la tramitació i haver d’acreditar que havien ofert el 20% a la participació local i que tenien el vistiplau d’almenys el 50% dels propietaris dels terrenys. Tant Adeje com Macarelleta tenen un pressupost d’uns 24 milions d’euros (més IVA).

El decret va suposar la desaparició del mapa de l’allau de projectes que hi havia en aquell moment a la comarca, però poc a poc, amb les noves condicions, tornen a entrar a registre i a exposar-se a informació pública. Al DOGC d’aquest dimecres s’exposen la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia i de construcció, l’autorització del projecte d'actuació específica d'interès públic i l’avaluació d'impacte ambiental d’Adeje i de Macarelleta, així com les respectives línies elèctriques d’evacuació.

Adeje, 63,8 hectàrees
La central solar Adeje es faria majoritàriament al terme del Cogul, amb una petita part dins del de Granyena, a tocar de la pista que uneix els dos municipis. Ocuparia 63,8 hectàrees de superfície, molt més que els nuclis urbans de la zona, i tindria una potència instal·lada de 47,5 MW. El projecte suposaria també la construcció d’una subestació elèctrica, on confluïrien les línies internes de la central, soterrades, i des d’allí sortiria una línia d’alta tensió aèria, de 220 kV, cap a una altra subestació que es vol fer a Castelldans, on es preveu que conflueixin les línies d’altres centrals que la mateixa empresa té pensat fer a la comarca (Galera Solar i Calella Solar). De la subestació de Castelldans sortiria una línia d’alta tensió cap a una altra subestació a les Borges i, d’aquesta, una cap a Juneda, on es connectaria amb la línia de Red Eléctrica Española (REE).


Subestacions i línies d’alta tensió per evacuar l’energia generada. 

Macarelleta, 141,5 hectàrees
L’altra central que ha sortit a informació pública es vol fer al terme de l’Albi i, tot i que també tindria 47,5 MW de potència, ocuparia més del doble de superfície que l’anterior, 141,5 hectàrees. També suposaria la construcció d’una subestació a l’Albi, per elevar la tensió a 220 kV i, a partir d’aquí, estendre una línia d’alta tensió cap a les Borges i, finalment, cap a Juneda, on també connectaria amb la línia d’REE.


Superfície de Macarelleta Solar i línia d’evacuació projectada.

Ignis
El grup empresarial que promou totes aquestes centrals solars és Ignis, nascut el 2015. El soci fundador n’és Antonio Sieira Mucientes, junt amb Jaume Igea, i que comptava amb José Sarasola al consell d’administració. Sarasola havia presidit una sicav (societat empresarial que tributa l'impost de societats molt baix, a l'1%) amb la seva família, entre la qual hi ha Borja Sarasola, germà, que havia estat president de Nuevas Generaciones del PP, diputat a la Comunitat de Madrid i conseller de Medi Ambient i Ordenació del Territori al govern autonòmic. Borja Sarasola és un dels imputats pel cas Púnica de finançament il·legal del partit. Els germans Sarasola són fills del difunt Fernando Sarasola, president i accionista de Sacyr entre 1990 i 2000.

Auliver Solar
Adeje i Macarelleta se sumen a una altra central solar fotovoltaica que ja va sortir a informació pública fa unes setmanes, Auliver Solar [v.SomGarrigues, 579]. En aquest cas, qui la promou és l’empresa Eolia Renovables, amb una potència de 30 MW i una superfície de 52 hectàrees als termes de Llardecans i la Granadella. Eolia Renovables és la mateixa firma que construeix 20 aerogeneradors del parc eòlic Solans als mateixos municipis.

De fet, tant la central solar com l'eòlica evacuarien l'energia a la subestació d'un parc eòlic ja existent, el de Monclues, a la Granadella. Eolia Renovables també té la seu a Madrid i un dels responsables és Francesc Carulla, que havia estat al capdavant de Tarraco Eòlica. L'any 2018, un fons canadenc va comprar Eolia Renovables, que fins llavors estava controlada per un fons californià, per 1.400 milions d’euros i aquest hivern ha estat comprada per l'energètica francesa Engie i Crédit Agricole Assurances, en una operació d’uns 2.000 milions.