La Diputació de Lleida està formada per 25 diputats. És la xifra que correspon a les demarcacions de menys de 500.000 habitants. El sistema d'elecció és semblant al dels consells comarcals, indirecte, és a dir, que l'elector no vota els diputats en concret sinó que els designa cada partit en funció del nombre d'escons que li corresponen a partir dels resultats de les eleccions municipals.
Un cop constituïts els nous ajuntaments a tota la província, cada junta electoral de zona fa una llista amb els partits, coalicions i agrupacions d'electors que hagin obtingut algun regidor en aquell territori i els ordena de major a menor nombre de vots aconseguits.
Cal recordar que les juntes electorals de zona no tenen el mateix àmbit que les comarques, sinó que corresponen a antics partits judicials, de manera que hi ha les de Lleida, Balaguer, Cervera, Tremp, la Seu d'Urgell i Vielha. Tots els pobles de les Garrigues (també els de les Històriques), per exemple, estan inclosos a la junta electoral de Lleida i, dins d'aquesta, hi ha dues demarcacions: la de Lleida pròpiament, a la que corresponen 13 diputats, i que inclou Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, Llardecans, Maials, Sarroca de Lleida, Sunyer, Torrebesses i, curiosament, Granyena de les Garrigues.
Per contra, la demarcació de les Borges, on s’escull un diputat, inclou tots els pobles de les Garrigues administratives (excepte Granyena) i Torregrossa. Per tant, els vots i regidors d’aquest municipi pladurgellenc computen junt amb els de les Garrigues pel diputat sorgit de la demarcació de les Borges, mentre els vots i regidors de Granyena computen junt amb els de les Garrigues històriques (i altres municipis del Segrià) per escollir els 13 diputats de Lleida.
Un cop la junta electoral de zona ha assignat quants diputats toquen a cada grup polític a partir dels vots obtinguts i aplicada la Llei d'Hondt, insta els partits a designar, d'entre els seus regidors, els que seran diputats. El president de la Diputació pot ser qualsevol dels diputats finalment escollits i és designat per majoria absoluta en primera votació o majoria simple en segona.
