El projecte per instal·lar 24 aerogeneradors als termes de la Pobla de Cérvoles -majoritàriament-, l'Albi, el Vilosell i Cervià no convenç bona part de la població local. Associacions, veïns, empreses i ajuntaments han presentat al·legacions al projecte que promou Enel, propietària d'Endesa, preocupats pel possible impacte negatiu d'una central d'aquesta magnitud. Els ajuntaments de Cervià, el Vilosell i l'Albi, per exemple, hi han presentat al·legacions. En el cas de la Pobla, l'únic dels quatre que té nova alcaldia, el govern municipal entrant admet no haver tingut temps d'estudiar el projecte i, de moment, no es vol pronunciar.
L'associació veïnal La Llena, també de la Pobla, sí que n'ha presentat, a través d'una consultoria jurídica especialitzada, fent èmfasi en les conseqüències de l'afectació paisatgística sobre l'oliturisme i l'enoturisme, la devaluació del valor de finques i cases, la pèrdua de biodiversitat, la destrucció de patrimoni cultural i el soroll dels aparells pròxims als nuclis urbans. A l'Albi també preocupa que dos dels molins del parc, de 200 metres d'alçada cadascun, es vulguin erigir a només mig quilòmetre del nucli urbà, la distància més curta que existiria a la comarca entre cases i aerogeneradors.
Un dels municipis on hi ha més rebuig al projecte és Cervià. Allà, a més de l'ajuntament, totes les associacions del poble han presentat al·legacions, així com desenes de ciutadans a nivell particular i algunes empreses. "Ens volen desfigurar el territori", avisa l'alcaldessa, Mercè Rubió, que recorda que al poble hi ha cinc cases rurals. Al Vilosell, el consistori i l'associació Set de Tosca també veuen el projecte amb recel i hi han presentat al·legacions.
Associacions comarcals o de més abast com l'Ateneu Popular Garriguenc, el Centre Excursionista Borges-Garrigues, l'ADPN La Banqueta o el Centre d'Estudis de les Garrigues, així com Ipcena, Trenca i SEO-Birdlife, també s'oposen als plans d'Enel per diversos motius, entre els quals l'ocupació de l'únic pas que queda lliure de molins en una franja de 135 km que va del Segrià a l'Anoia, l'afectació a fauna amenaçada i a terrenys d'alt valor natural, l'efecte acumulatiu amb altres parcs en funcionament, el frau de llei que, asseguren, suposa la fragmentació del projecte en tres parcs diferenciats (Comella, Covasses i Sant Joan) o l'afectació a l'emblemàtica Serra de la Llena, part de la qual s'inclourà properament al Parc Natural de la Serra de Prades. Ara, l’únic període que queda obert per presentar al·legacions a un dels parcs acaba el 3 de juliol.
