L'empresa Forestalia, un dels gegants de les renovables a l'Estat espanyol, continua amb els seus plans de desplegar grans projectes energètics a les Garrigues, bona part dels quals preveu connectar a la línia de molt alta tensió (MAT) que construiria la mateixa empresa i que aniria des de Maials fins a Rubí, creuant deu termes municipals de la comarca. L'últim projecte que ha sortit a informació pública és el parc solar fotovoltaic Pla dels Caçadors, de 40 MW de potència i 63,8 hectàrees de superfície, pressupostat en 28,6 milions d'euros. Es construiria al voltant del tossal de les Cadolles, als termes de Llardecans i Seròs, entre la carretera de Maials a Seròs i l'emblemàtic arc d'Adà. Actualment, quasi totes les finques estan conreades amb olivera de secà i algunes, amb ordi i ametllers. De moment, el projecte es troba a informació pública fins al 6 d'octubre, per si algú hi vol presentar al·legacions.
Tres subestacions clau
L'energia generada a aquesta instal·lació s'evacuaria per una línia subterrània de 30 kV que passaria pel terme de Maials i desembocaria a la subestació SET Cirerer, també a Maials, on s'elevaria la potència fins als 400 kV i es transportaria en alta tensió fins a Rubí. La subestació Cirerer, que encara s'ha de construir, és una de les peces clau dels projectes de Forestalia a la comarca, ja que ha de ser el punt de connexió de cinc centrals energètiques de la firma: l'esmentat parc solar Pla dels Caçadors, el parc solar Els Emprius (Maials), el parc solar Planes de l'Ovella (Seròs i la Granja), el parc eòlic Mangraners (Seròs i la Granja) i el parc eòlic Pla del Cirerer (Maials).
A més d'aquests, Forestalia promou altres parcs solars i eòlics a les Garrigues, que es connectarien a dues subestacions més, una a Granyena i una a Maials, on s'elevaria la potència per entregar l'energia a la mateixa línia de molt alta tensió. Alguns d'aquests projectes han estat tombats per l'Administració catalana, però la firma manté la intenció d'estendre la MAT, l'eix central del gran projecte Lupus, del qual depenen 66 centrals eòliques i 21 de fotovoltaiques al llarg de tot el recorregut. La línia genera un important rebuig social i ha rebut prop de 2.000 al·legacions.
