DRETS
- Redacció / Bovera

Troben dotze cossos a la segona fossa comuna exhumada a Bovera

Els rastres coincideixen amb la memòria oral, que apuntava a soldats ferits afusellats per l'exèrcit franquista. Els treballs es van dur a terme durant l’agost en una finca prop de la carretera C-233. Se sumen als 14 individus trobats al cementiri.

Treballs a la primera rasa de la fossa (Foto: X.F.)

La segona fossa comuna excavada aquest estiu a Bovera per la Direcció General de Memòria Democràtica va permetre recuperar els ossos de dotze soldats republicans, morts durant la Guerra Civil espanyola. Els individus van ser enterrats en dues rases paral·leles en una finca propera a l'antic edifici de la Casilla, a 3 km del poble, al costat de la carretera de Bovera a Flix, l'actual C-233.

En una primera cerca, l'equip encarregat de les tasques d’exhumació no havia trobat rastres de la fossa. Un cop finalitzada l'exhumació de la fossa del cementiri, van prospectar una altra part del terreny i hi van localitzar els enterraments. Els treballs  van durar quatre setmanes, del 8 d'agost a l'1 de setembre.

Prospecció per trobar la segona rasa de què constava la fossa (Foto: X.F.)

Ferits i afusellats
La directora de l'excavació i arqueòloga d'Iltirta Arqueologia, Anna Camats, explica que els indicis obtinguts a la fossa coincideixen amb la memòria oral existent sobre aquesta. Els individus van ser enterrats amb roba de soldat, com indiquen els botons, les sivelles i les restes de botes que s'han recuperat.

Tots ells presentaven ferides anteriors a la mort i, a la vegada, una o més bales al cos, que confirmarien que van ser afusellats per l'exèrcit franquista. Els testimonis deien que la Casilla havia estat un punt de primera atenció mèdica dels soldats, abans de derivar-los cap a altres hospitals, com el que hi havia al Mas del Senyor de Bovera. La presència d'una xeringa d'ús mèdic i d'una insígnia corresponent a l'òrgan de la sanitat republicana també validarien aquesta explicació. Els cossos, però, a falta de complementar l'estudi antropològic, són tots d'home. No hi hauria cap presència d'una dona com apuntaven algunes fonts.

(Foto: Dep. Justícia)

A diferència de la fossa comuna del cementiri, amb soldats morts procedents de l'hospital del Mas del Senyor, la disposició dels cossos apunta rapidesa i menys cura en l'enterrament.

A l'hivern està previst que s'excavi una tercera fossa al Coll Roig de Bovera, en una finca agrícola amb reg.

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, explica que estan “molt satisfets amb la intervenció de Bovera. Estem molt contents, no només pel número d’invididus exhumats, no només pels objectes que hem trobat i que ens ajudaran a interpretar i conèixer millor el període i les circumstàncies de la mort i l’enterrament d’aquestes persones, sinó que estem satisfets perquè era una fossa difícil” i destaca la “feina de detectiu” que ha va ser necessària per localitzar les rases i recuperar els cossos. 

Treball previ
Les actuacions arqueològiques del cementiri de Bovera i de la Casilla es van fer posteriorment a la documentadació exhaustiva d’aquestes en el treball "Documentació i ampliació del mapa de les fosses i la repressió de la Guerra Civil i la dictadura franquista a les Garrigues, Pla d'Urgell, Urgell i Segarra (2019)", encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica. Els treballs d'excavació al terme municipal de Bovera van ser catalogats de prioritaris a la programació del Pla de fosses per a 2023.

D'acord amb el protocol vigent, totes les restes òssies recuperades se sotmetran a estudis arqueològics, antropològics i genètics, amb l'objectiu final de poder identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies adherides al Programa d'identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.