COMARCA, DRETS, MEMÒRIA HISTÒRICA
- Redacció / Bovera

Exhumen 14 cossos de la fossa comuna del cementiri de Bovera

L'actuació forma part del Pla de Fosses 2023-2025 del Departament de Justícia, Drets i Memòria i ha durat un mes, del 4 de juliol al 3 d'agost. És la segona gran excavació del Govern a les Garrigues després de la del cementiri del Soleràs.

(Foto: X.F.)

Un equip d'arqueòlegs i antropòlegs ha treballat durant l'últim mes, des del 4 de juliol i fins al 3 d'agost, en l'excavació d'una fossa comuna de la Guerra Civil al cementiri de Bovera. L'actuació, impulsada pel Departament de Justícia dins el Pla de Fosses 2023-2025, ha permès recuperar els ossos de 14 individus, una xifra que s'ajusta a les dades testimonials amb què es comptava. Per altra banda, els treballs de recerca no han donat resultats en quatre localitzacions més al mateix terme de Bovera: Lo Coll Roig, el Mas del Senyor, el Mas del Vidal o la Casilla, i Matalacabra. En alguns dels indrets es van fer prospeccions amb georadar.

En el primer punt, les excavacions s'hauran de programar més endavant, fora la campanya de reg, atès que hi passa un tub de la xarxa Garrigues-Sud. Al Mas del Senyor, que havia servit d'hospital i que és d'on procedien els cossos enterrats al cementiri, no s'han trobat rastres de fosses. Al Mas del Vidal o la Casilla, tot i que es van marcar algunes rases, no van aparèixer la dotzena de soldats i la dona afusellats per les tropes franquistes que s'hi testimoniaven. L'arqueòloga d'Iltirta Arqueologia i directora de l'excavació, Anna Camats, explica que "la història pot ser verídica perfectament, però no els van enterrar allà. Si hi fossin, els hauríem trobat". Per acabar, per ubicar un soldat que estaria enterrat a la partida de Matalacabra, faltaven referències més exactes.  

L'equip responsable de l'excavació ha corroborat que els individus enterrats eren provinents de l'hospital de campanya. D'una banda, perquè hi havia cossos mutilats i amb tractaments mèdics, com drenatges, o quirúrgics, com una trepanació. De l'altra, perquè van ser sepultats sense roba i embolicats amb mantes, com es desprèn de l'empremta de la tela en els ossos. Aquest és un procediment que ja es va observar a la fossa comuna del Soleràs. Només un dels soldats tenia rastres de roba, fet que porta els arqueòlegs a pensar que podria haver arribat mort a l'atenció mèdica.    

Similituds i diferències amb el Soleràs
La de Bovera és la segona gran actuació del Govern a les Garrigues en termes d'exhumació de fosses. Anna Camats, que ja va participar en l'excavació de la fossa del cementiri vell del Soleràs, on van aparèixer 146 cossos, destaca similituds i diferències. D'una banda, s'observa el mateix sistema de sepultura, en una rasa, en què hi ha diferents moments d'enterrament fruit de les morts successives dels combatents, i els cossos apareixen despullats i amb tractaments mèdics.

Per altra banda, es constata com a Bovera els morts van ser col·locats dins la rasa d'esquena a terra, en posició decúbit supí, i alguns amb els braços creuats sobre el pit. Al Soleràs, en canvi, els difunts eren abocats a l'interior de la fossa des d'un carro, fet que va provocar que apareguessin sense ordre, amuntegats uns sobre els altres. Cal tenir en compte que l'hospital del Mas del Senyor va estar en funcionament una setmana, mentre que el del Soleràs ho va estar sis mesos.  

Més enllà de l'exhumació
Les últimes setmanes, els arqueòlegs i antropòlegs s'han centrat a individualitzar i exhumar cadascun dels cossos. Properament, ja al laboratori, remuntaran l'esquelet per estudiar-ne l'edat, el sexe i les patologies, entre d'altres. Més endavant serà el torn de fer el creuament genètic de les restes amb les dels familiars de persones desaparegudes.

Com a novetat, l'excavació de Bovera ha col·laborat amb un estudi experimental amb pol·len i espores que té per objectiu comprovar si pot donar més informació sobre els individus i la seua mort.