- Redacció

Les Garrigues Altes, el Segrià Sec i les associacions forestals alcen la veu perquè els GRAF es quedin a Lleida

Apel·len als projectes iniciats, al risc d’incendi i a la proximitat del servei i coneixement del territori dels bombers. Representatants del grup especialitzat es van desplaçar al Parlament per demanar que s’ajorni el tancament de la seu. 

Representants dels GRAF en roda de premsa al Parlament (Foto: N.T./ACN)

Les comunitats de muncipis de les Garrigues Altes i del Segrià Sec i les associacions de propietaris forestals del Segrià Sud i les Garrigues Altes, i del la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, han publicat les últimes hores sengles manifestos per expressar “preocupació” pel tancament de la seu del Grup de Recolzament en Actuacions Forestals (GRAF) a Lleida, previst pel 31 de desembre, i per demanar al Govern que reconsideri la decisió. 

A grans trets, els manifestos comparteixen la reivindicació de les feines iniciades entre les administracions locals i les entitats de propietaris i aquest grup especialitzat els últims anys, el risc d’incendi elevat a les Garrigues i el Segrià, i també la proximitat del servei, que consideren que es pedrà si els efectius són agrupats a Tremp. 

Ambdues comunitats de municipis remeten a l’incendi de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià del 2019, que va calcinar més de 6.000 ha entre les tres comarques. Les agrupacions de propietaris incideixen en el coneixement del territori que tenen els bombers. A més de publicar el manifest, l’associació forestal del Segrià Sud i les Garrigues Altes ha demanat una reunió amb el director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Joan Delort. 

Ahir, representants del GRAF es van desplaçar al Parlament per demanar a l'executiu que ajorni el tancament de la seu de Lleida. Els bombers van mantenir que la decisió del Departament d'Interior no respon a criteris operatius i van alertar que el "desmantellament" de la unitat també afectarà les seus de Reus i Rubí en el futur. Els efectius, que es van reunir amb els grups parlamentaris de la CUP, el PSC i ERC, i que esperen que els altres partits se sumin a la demanda, van defensar que la seva tasca "s'ha de fer des del territori". 

El PSC, partidari d’aturar el tancament

El PSC va aprofitar el ple del Parlament d’ahir per expressar, mitjançant una pregunta al Conseller d'Interior, el desig d’aturar el tancament de la seu de GRAF a Lleida. El partit creu que és una decisió que, “com les que pren cada cop més sovint el govern, ens deixa sense un servei essencial i empitjora notablement la seguretat a les comarques de Ponent i el Pirineus”. A més de reclamar que es mantinguin les dues seus a la província, a Lleida i Tremp, els socialistes també van demanar més efectius per a aquestes. El conseller d’Interior Joan Ignasi Elena va justificar el tancament com “una decisió tècnica dels Bombers”, tot i que no va entrar en més detalls.  

ERC Lleida demana diàleg

Membres de la secció local de Lleida d'Esquerra Republicana de Catalunya es van reunir ahir amb representants de la unitat dels GRAF dels Bombers a Lleida i han emés un comunicat aquesta tarda on proposen “un moment de reflexió a la resta d'òrgans de la formació republicana i a la conselleria” i que no es tanqui la seu de GRAF a Lleida aquest 31 de desembre. Els republicans demanen “obrir consensos des del diàleg entre totes les parts, estudiar el tema amb profunditat i valorar amb mirada més llarga” a més de comptar amb el consens dels actors de Ponent.

Els tècnics de la Secció de Boscos, amb els GRAF Lleida

Els tècnics de la Secció de Boscos i Recursos Forestals dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Lleida van publicar recentment un comunicat a favor de mantenir la seu dels GRAF a Lleida. Apuntaven que aquests bombers són “un puntal clau en la planificació del nostre territori”. Entenien que la decisió deixaria “abandonada i desprotegida” la zona davant l’elevat risc d’incendi i que Ponent i les àrees pròximes ja havien sigut de les més afectades pels últims incendis forestals importants que hi havia hagut al país.  

q