Aquest cap de setmana arriba una nova Fira de l'Oli Qualitat Verge Extra a les Borges Blanques. Avui divendres, a les cinc de la tarda, tindrà lloc la inauguració oficial, a càrrec del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Com cada any, tindrà l'epicentre als dos pavellons de la població, i enguany, tot i mantenir el format i el plantejament habituals, ho fa amb un enfocament diferent: obrir-se més enllà de les Garrigues, amb la voluntat d'esdevenir la cita de referència de tot l'oli verge extra de Catalunya, tant de la varietat arbequina com d'altres que es cultiven al país, com són la rojal, la verdal, la farga, l'empeltre, l'argudell o la morruda, per citar-ne algunes. El certamen ja havia acollit alguns productors de fora de la comarca, com de la Noguera, la Ribera d'Ebre, el Priorat o el Tarragonès, alguns fins i tot premiats, però aquesta vegada es fa explícita l'obertura i s'hi fa èmfasi, amb la clara intenció d'anar-ne sumant més. En aquest sentit, el cartell promocional ja és una declaració d'intencions.

Això ha permès, d'entrada, créixer en nombre de productors oleícoles presents al certamen, que passen de 25 l'any passat a 39, un increment que prové tant d'aquesta obertura territorial com d'algunes altres des del mateix àmbit garriguenc. A nivell de distribució d'estands, aquesta expansió no suposa, de moment, una reformulació a fons del recinte firal, ja que alguns productors comparteixen espai i altres -pocs- penetren per primera vegada en l'anomenat pavelló comercial. Sí que es passa de 34 estands oleícoles a 41. En total, són 5.800 m2 de recinte firal (els mateixos que l'any passat) repartits entre els dos pavellons, on una bona part del sector agroalimentari de proximitat (17 expositors) tindrà estands de fusta en lloc de la carpa de plàstic del carrer Indústria que hi havia hagut fins ara. A fora hi haurà una carpa de 1.200 m2 per a concerts i àpats de germanor, i altres espais on es faran diversos actes del programa.

Context delicat
Aquest any, la fira arriba en un moment especialment complex per al món de l'oli. Així com altres vegades el certamen tenia lloc enmig de campanyes amb preus ruïnosos, com va ser la del 2020, per exemple, ara és al revés. Fa quatre anys, aquell final de campanya ja va estar marcat per la sequera, com ara, una sequera acumulada que havia fet caure la producció garriguenca pràcticament a la meitat. A diferència d'ara, però, Andalusia havia experimentat un increment notable de la producció que, de retruc, minava les opcions de mercat de l'oli català, sobretot les de les vendes a l'engròs. Organitzacions agràries catalanes demanaven al Ministeri d'Agricultura del moment que sol·licités mesures excepcionals a la Comissió Europea per pal·liar els baixos preus en origen.

La campanya d'ara arrossega també la sequera, i al conjunt de l'Estat es preveia una producció un 34% inferior a la mitjana de les últimes quatre temporades. Amb tot, s'esperava un 15% més que la baixíssima collita de l'any passat, que no va permetre enllaçar campanyes i, en conseqüència, l'escenari d'escassetat va disparar el preu de l'oli d'oliva, amb el consegüent risc de fugida de part dels clients cap a altres productes.

És aquest context el que esperona l'organització de la Fira, també, a voler posar l'oli d'oliva verge extra encara més al centre, no només durant un cap de setmana de gener sinó al llarg de tot l'any, amb una agenda política, econòmica, social i cultural que, d'una manera o altra, abordi qüestions relacionades. "Aquesta agenda ha d'aspirar a afrontar les dues grans variables que condicionen la producció de l'oli: un país pensat del centre cap a la perifèria, amb el despoblament com a gran símptoma, i l'emergència climàtica", apunta l'alcalde de les Borges Blanques, Josep R. Farran. "I això, amb totes les derivades que es vulguin: gestió de l'aigua, pèrdua de sòl agrari, paper del mosaic agroforestal d'oliver en la construcció de paisatges resilients als grans incendis forestals, accés a la terra i distribució de la propietat, falta de relleu generacional, desplegament de la transició energètica, models de certificació i emprenedora adaptats a les noves necessitats del sector, etc.", afegeix. Per Farran, cal que les Borges assumeixi una "perspectiva comarcalista" i entengui que "té davant seu l'oportunitat d'abordar assignatures pendents amb relació al conjunt de les Garrigues: exercir de capital i posar-s'hi a disposar, tot l'any i generosament".

Tornant a la Fira, un dels primers actes del cap de setmana és una jornada de networking professional el divendres al matí, tot just obert el recinte firal. Es tracta d'una activitat adreçada exclusivament als professionals del sector oleícola català, amb la idea d'"aprofitar millor el potencial del mercat de l'oli d'oliva verge extra" i descobrir-ne les possibilitats gastronòmiques que tenen les varietats d'olis catalans. L'imparteixen Montse Freixa, assessora en gastronomia de l'oli d'oliva verge extra, i Pep Moreno, propietari i xef del restaurant Deliranto, de Salou, amb una estrella Michelin. En la mateixa sessió, l'especialista en networking Rosaura Alastruey dinamitzarà els contactes entre els participants per explorar o fer compres directament.

El mateix dia té lloc una jornada tècnica sobre l'actualitat del sector oleícola, organitzada conjuntament amb el Departament d'Acció Climàtica i els sindicats JARC i Unió de Pagesos, per parlar de regadiu eficient, línies de finançament del sector, plantacions superintensives, millora varietal i experiències en oleoturisme amb quatre iniciatives de la comarca, de Juncosa/l'Albagés, els Torms, la Granadella i Arbeca. En aquest àmbit, també el dissabte s'ha programat una experiència oleoturística, que inclou una caminada circular pel terme (15 km), amb càpsules informatives sobre la pedra seca, l'etnobotànica i collir olives, esmorzar i, al tornar, visita a la Fira i dinar de cassola de tros.

Retorn a la cronologia original
Una de les coses que pot cridar l'atenció al visitant és la numeració de la Fira, que enguany es presenta com la 27a edició i no la 61a, com correspondria si se seguís la seqüència dels últims anys. Això respon al fet que l'organització ha decidit recuperar el calendari encetat l'any 1998, que és quan la Fira es va passar a celebrar al gener i s'hi va incorporar l'oli com a element central. Fins llavors, la Fira era un certamen de comerç local i maquinària que es feia a la primavera i amb el Passeig del Terrall com a escenari principal. Al marge d'aquell esdeveniment, també s'havien organitzat a les Borges algunes festes específiques de l'oli als anys 80 i 90, impulsades per DO Garrigues i Siurana conjuntament i que en alguna ocasió havien comptat també amb la participació d'olis del Baix Ebre-Montsià, que llavors encara no disposaven de l'empara d'un certificat.

De l'any 1998 al 2012, la Fira es va anunciar amb una doble numeració, la que donava continuïtat a la mostra comercial local -iniciada el 1964- i la que feia referència a l'oli -iniciada el 1998-. Per exemple: "15a Fira de l'Oli Qualitat Verge Extra i 49a de les Garrigues", deia el cartell del 2012. Del 2013 en endavant, la doble numeració va desaparèixer i es va adoptar únicament la seqüència més antiga, associant-la directament a l'oli, com si la Fira de l'Oli hagués nascut el 1964. Per evitar l'equívoc, el nou govern municipal aposta per reprendre la seqüència del 1998, segons la qual ara toca la 27a edició de la Fira de l'Oli.