El conseller de Salut, Manel Balcells, va presentar el dijous 8 de febrer a Flix el Pla d'ocupació de places de difícil cobertura en l'àmbit rural a l'atenció primària. El document preveu incentius econòmics i de caràcter social per afavorir la cobertura de les places en els equips d'atenció primària (EAP) de Catalunya de difícil cobertura. Tots els CAP de referència de l'àmbit garriguenc es troben recollits dins aquest projecte. 

Fins a 3.500 € d'increment anual
Segons va exposar el Departament,  els metges i metgesses de Medicina Familiar i Comunitària i els i les pediatres d'aquests centres de difícil cobertura rebran un increment anual d'uns 3.500?€. Els infermers i infermeres, llevadors i llevadores, i els i les treballadores socials, un de 2.000 €. D'altra banda, el Pla també preveu un conjunt de mesures de caràcter social per afavorir el projecte professional i personal dels facultatius. Així, en l'àmbit professional es desplegaran mesures com la de facilitar la investigació i la docència, la formació continuada, la connexió amb professionals del sistema de salut i la priorització d'interconsultes, el lideratge i la flexibilització de la jornada, garantint el servei, entre d'altres. En l'àmbit personal, s'anuncien mesures per afavorir l'habitatge, la mobilitat, l'ocupació de la unitat familiar o subvencions per a formació, entre d'altres, amb coordinació amb els ajuntaments. Per a aquestes mesures, Salut diu que establirà acords de col·laboració amb diferents entitats municipalistes. Al tancament d'aquesta edició, els ajuntaments de la comarca encara no havien rebut cap informació de detall sobre aquesta possibilitat. 

Tots els EAP garriguencs, dins el pla
Salut va crear un indicador que permet determinar diferents rangs de difícil cobertura, categoritzats en nivell alt, mig i baix. Tant l'EAP de les Borges Blanques com el de la Granadella, que cobreixen la major part de la població de la comarca, estan classificats com de difícil cobertura en nivell alt. L'EAP de Seròs, que inclou els municipis d'Almatret i Maials, també té aquesta catalogació. Per altra banda, l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) del Pla d'Urgell, amb seu a Mollerussa i de la qual són usuaris els veïns de Torregrossa i Puiggròs, té un nivell mitjà de dificultat de cobertura. És el mateix cas que l'EAP Lleida Rural 2 Sud, amb el CAP a Albatàrrec, que cobreix Alfés, Sunyer, Alcanó, Aspa, Sarroca i Torrebesses. 

Les organitzacions en volen més
Els equips dels CAP de les Garrigues encara no coneixen la lletra petita del pla de Salut. Jordi Mestres, vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), creu que és una mesura reactiva a un problema existent de fa temps i que "s'ha d'anar una mica més enllà". Apunta que els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions també s'hi han d'implicar per reforçar els "referents de salut de la comunitat". Alhora, reivindica "dignificar aquest lloc de treball". Lourdes Franco, responsable de Primària del sindicat Metges de Catalunya, celebra que s'atengui una reivindicació històrica i descriu el pla com "un punt de partida". Franco opina que cal "més esforç per cobrir tot el sistema" i que la difícil cobertura "sobrepassa la ruralitat". A més, expressa que caldrà concretar les mesures de desenvolupament professional i suport familiar que va anunciar Salut i veure com s'apliquen.

Una problemàtica estructural
La manca de personal sanitari al món rural té a veure amb una problemàtica estructural. Se sumen la jubilació, en l'actualitat i els propers anys, de molts dels fills de l'anomenat baby-boom, la manca de professionals arran de les retallades que encara no s'han recuperat i també la fuga de coneixement d'estudiants de medicina i del MIR en salut Familiar i Comunitària. Una part molt significativa de les persones que es formen a la Universitat de Lleida (UdL) és de fora de Catalunya. En el moment de començar a treballar, la majoria opten per tornar prop de casa seva. Encara un últim factor és el desgast que presenta l'especialitat respecte d'altres.