Opinió

Editorial

El món al revés

Sembla ser que, de moment, la connexió per carretera entre Cervià i l’Albagés haurà d’esperar. Com a obra compensatòria als municipis per la presència de l’embassament de l’Albagés vinculat al canal Segarra-Garrigues, la Sociedad Estatal Aguas de la Cuenca del Ebro, SA (AcuaEbro) es comprometé a reposar l’antiga pista que unia els dos pobles pel marge dret del riu Set en una carretera pel sud de l’embassament. Ara, la falta de diners fa que les previsions siguin que la via es quedi a mitges, amb el ferm per completar, amb ni tan sols un granulat a la base o tot-u i sense data per a l’obertura. Per contra, la degradació de l’obra ha començat.

Es tractava d’una obra gairebé faraònica, amb un ample propi d’una autovia i nombrosos viaductes i desmunts de gran alçada que han obert una bretxa en una zona fins ara inalterada. Un cas paradigmàtic del que hem viscut els darrers anys, amb especial profusió per part de l’Administració de l’Estat: grans obres, grans infraestructures, grans moviments de terra i contractes i subcontractes a dojo... Creació d’ocupació, en deien, però caldria afegir: “temporal”. Cal no oblidar que aquesta carretera resulta vital per a la comarca, atès que comunica directament el sector central i les Garrigues Altes amb el sector oriental i la sortida cap a Tarragona i l’autopista AP-2, una autèntica funció de ròtula que millora l’accessibilitat als habitants de la zona més mal comunicada i la mobilitat general.

En resum: un projecte de semiautovia que quedarà empantanegat per anys per no haver fet una anàlisi cost-benefici que hauria dut a una carretera de nivell intermedi, és a dir, apta per a circular a no més de 80-90 km/h, però més adaptada al terreny, més integrada i amb un ferm de qualitat. Òbviament, amb un cost molt menor. Aquest tipus de pràctiques també ens han dut on som. I d’ara endavant, també és responsabilitat dels ajuntaments estudiar amb més detall i un xic de sentit crític les obres de gran abast que els afecten. Si més no per evitar que diners gastats i cobrats deixin un balanç tan agredolç.