"Ella sap que és diferent. Li ho recorden les mirades de les persones amb qui es creua; aquelles amigues que ja quasi ni li truquen; aquells nois que se'n burlen. Ella no hi pot fer res. Parla fort, gesticula molt. No va ben vestida, ni ben pentinada, i porta les sabates de la feina. Ella sap que és diferent. Un dia, mentre pren un cafè, algú se li apropa. La seva vida està a punt de canviar, però ella encara no ho sap."

"Es desperta. És aviat encara. Mou el cap, mira més enllà de la finestra. Recorda... està feliç, la selectivitat aprovada, el xicot la ve a buscar, pugen a la moto i en un carrer qualsevol, en un clot no previst... es veu a terra, no es pot moure, sent por, incredulitat, què passa?... Ja fa 5 anys, i ara, estirada al llit, mira l'actual versió del seu cos, com ella l'anomena. Sent la mare al lavabo, ara entrarà, avui és dijous, toca dutxa, sentir l'aigua a la cara."

"Hi ha moltes dones a casa, 'aviat tindràs un germanet', ves, ves... Ell no entén per què crida tant, la mare. Surt a buscar el Pablo. Troben el pare, que ha sortit a fer la partida a casa Valero, i la seva germana, que ve de la font de buscar aigua. Ha plogut molt a la nit, ell corre amb la pilota però mira de no embrutar-se, entre tolls de fang. Van muntanya amunt, els agrada anar a dalt de tot i mirar Barcelona i el mar... no hi han baixat mai, ells són nens de les barraques."

Tres relats, tres vides. Una amiga em pregunta: així doncs, no vas enlloc aquest estiu? I jo somric, i responc: i tant... viatjaré i molt