Opinió
Josep Rubió

Josep Rubió

Mòbil-alumne-institut: un trident compatible?

De vegades trobo a faltar que no hi hagi una secció fixa de debat al Som a cada número publicat. No ho dic perquè els membres del consell de redacció no ho volguessin, sinó perquè potser manca gent per poder fer-ho. Aconseguir debatre amb arguments i sobre temes polèmics, o que ho podrien arribar a ser amb relació a la comarca, potser genera certa recança perquè ens coneixem tots i també perquè, segurament, ens falta aquell bri cultural que ens permeti acceptar les posicions divergents dels diferents ponents. En tot cas, llenço la idea, com a proposta i n'enceto un, que molt probablement hagi estat tema de conversa, fins i tot de discussió, dins de l'àmbit familiar, l'àmbit educatiu o també en d'altres agents implicats, el de l'ús dels dispositius mòbils a les classes.

El debat sobre l'ús o mal ús dels mòbils per part de l'alumnat en els centres educatius, essencialment als instituts de secundària, ha sortit a la palestra amb gran força en els últims mesos, cosa que ha generat i genera opinions per a tots els gustos i colors des del punt de vista de si és necessari que l'alumne acudeixi al centre amb aquest.

Els parlaments francès i grec van prohibir-ne l'ús el passat mes de juny per aquest nou curs; el govern espanyol s'ho està mirant; el català té clar que ha de ser una eina educativa més..., però els centres educatius, que és allí on realment es cou el problema, tenen una opinió unànime i clara? I les famílies, quin paper hi han de jugar?

És clar que les opinions s'han polaritzat en dos grans blocs o posicions. Aquells que opten, ras i curt, per la prohibició total dels mòbils i altres que són totalment favorables al seu ús atenent la responsabilitat, respecte i adequació.

Si ens veiéssim amb cor de fer un DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses, oportunitats) a la comarca sobre aquest tema, segurament que ompliríem l'organigrama a parts iguals.

Debilitats-amenaces: manca de concentració, distracció, disrupció, reducció de la comunicació i manca de convivència entre els mateixos alumnes, dependència, addicció, possibilitat de realitzar accions de ciberassetjament, vulneració del dret a la intimitat i a la imatge personal, limita la imaginació, fomenta les desigualtats econòmiques.

Fortaleses-oportunitats: eina pedagògica per desenvolupar, visió dinàmica de l'educació, aprofitament del potencial de la tecnologia i els recursos digitals, ús amb projectes interdisciplinaris, aprenentatge i treball cooperatiu i col·laboratiu, accés a gran quantitat d'informació, aprofitament de l'ús multimèdia, augment de la motivació i participació.

Personalment opino que, avui per avui, donada la gran manca de cultura en relació amb l'ús responsable del mòbil (tant de grans com de petits), l'alt grau de problemàtica que comporta aquest dispositiu a l'aula i l'innecessari ús en aquesta, excepte en casos puntuals, els mòbils ja estan bé a casa.

Per cert, prepareu-vos per a un altre debat que ja està vigent al sistema educatiu català: és necessari tornar a les classes a la tarda a Secundària?