Opinió

Editorial

Que el pantà no sigui una excepció

Esperem que l'anunci de la licitació de les obres que falten per acabar el pantà de l'Albagés sigui, aquesta vegada sí, l'últim. Els antecedents obliguen a ser molt prudents, perquè no és la primera vegada que es fixa un final a aquesta història i ja n'hem sobrepassat més d'un, d'aquests terminis. Si tot va bé, tindrem el pantà enllestit 10 anys després d'haver-se començat.

Sigui com sigui, acabi quan acabi, només serà una bona notícia completa si aquesta infraestructura va més enllà de les funcions estrictament relacionades amb el reg. Ho hem dit manta vegades però val la pena insistir-hi, perquè de com s'acabi configurant el pantà en dependrà bona part del desenvolupament de la zona més immediata i, de retruc, de la comarca en general. Si acaba sent un pantà blindat, és a dir, inaccessible a usos turístics i de lleure, malament. El patró dels camins que van paral·lels al canal Segarra-Garrigues, bloquejats amb barreres i de pas privat, no s'hauria de traduir a l'embassament. No per ser unes instal·lacions modernes cal que siguin dures i girades d'esquena a la seua població, com si d'un quarter militar es tractés. Pensem amb l'entorn. El pantà de Margalef, per exemple. O el de Siurana. Petits oasis enmig del secà que a l'estiu esdevenen pols d'atracció per la possibilitat de fer-hi caiac, banyar-se en alguna de les petites platges de còdols o fer un mos en àrees recreatives de l'entorn, així com iniciar-hi o acabar-hi rutes senderistes. Què té de diferent el paisatge del cor de les Garrigues que no s'hi pugui traduir aquesta idea integrativa? Res. I podríem parlar de l'embassament d'Ulldecona, del de la Llosa del Cavall, al Solsonès, o de tots els del Pirineu i Prepirineu. Però n'hi ha un que pot marcar el camí més que cap altre, el de Rialp. Si el de l'Albagés és el pantà de cua del Segarra-Garrigues, el de Rialp és el cap. Allí, també, s'ha donat cabuda a la navegació amb barques i caiacs, s'hi ha fet un embarcador (el 2014, fa ben poc) i hi han nascut cases rurals. Atès que és una obra amb molts diners públics, sembla clar quin és el model que ens convé.