Us confesso que el 21 de febrer passat vaig fer vaga per primera vegada en la meva vida laboral i professional -la d'estudiant ja va ser una altra cosa-, i això que en el món de l'ensenyament o educació (ja no sé com dir-ho perquè cada dos per tres el Departament canvia de nomenclatura, com si el nom fes la cosa!), hi ha motius sobrants per fer-ne tant per la quantitat com per la qualitat.

Tot hi haver participat en actes de protesta, manifestacions o mobilitzacions d'altres tipus, la decisió presa, inèdita des del punt de vista personal, crec que estava plenament justificada per tota una sèrie de circumstàncies i raons prou evidents i clares.

Quins factors em van fer decidir per plantar-me, tal com marcava el lema d'aquesta vaga general? D'entrada una dotzena:

1a Pel judici injust vers els presos polítics. Una farsa, una pantomima. Un vodevil on els testimonis van espolsant-se les culpes o manifestant ignorància sobre certs fets, fins i tot amb alguna llacuna mental amb relació a algunes actuacions.

2a Per l'ús d'una violència brutal i injustificada, de la qual directament o indirectament tots vam ser testimonis, i que encara avui ningú s'ha dignat condemnar, al contrari, l'a por ellos continua impune.

3a Perquè aquesta vaga no la van convocar CCOO i UGT, més preocupades per la condescendència (tal com expressava el Ferran Cases en un anterior article al Som), la bonhomia i el postureig vers l'estat que no pas per desmarcar-se de les posicions políticament correctes.

4a Pel temps que els encausats acumulen en presó preventiva en el marc del que en diuen una de les democràcies més consolidades i sòlides del món.

5a Per les manifestacions i actituds d'un monarca imposat per un règim feixista i que s'erigeix com el màxim garant constitucional de la unitat indissoluble d'Espanya.

6a Per acusar-nos, als que pensem i defensem l'independentisme, poc més o menys que de terroristes, banalitzant l'ús de la violència sense cap tipus de pudor.

7a Per adonar-me massa tard, i aquí entono el mea culpa, de tot el que segurament ha passat durant tants anys al País Basc i tot el que ens ha volgut fer veure l'estat, observant, ara, el funcionament de les clavegueres de l'estat vers Catalunya.

8a Per la veu i l'altaveu que s'està donant a VOX, un partit d'extrema dreta, antidemocràtic, xenòfob i masclista, tant en el paper d'acusació popular en el judici, com en l'entrada al món polític.

9a Perquè Europa amaga el cap sota l'ala. Un club, aquest de la UE, encara massa selecte, conservador, elitista i influenciable.

10a Per tota la manipulació, tergiversació i/o omissió de la informació que s'està emetent en diferents cadenes audiovisuals, dials radiofònics o premsa escrita i digital.

11a Per tots els incompliments de l'estat cap a Catalunya al llarg dels últims anys, rematats per l'aplicació del 155.

12a Perquè a l'estat espanyol hi ha uns polítics tan mediocres que han triat la justícia i la Constitució per resoldre políticament el problema de Catalunya i el seu encaix dins l'estat espanyol. Us sona allò del nacionalcatolicisme? Doncs ara estem en un altre model dictatorial, el del nacionalconstitucionalisme.

He confessat. Penitència o perdó?