Miquel de Pablo s'ha fet un tip de treballar al llarg dels anys, i ha tingut la fortuna de poder plegar més d'hora del que és habitual. Però a diferència d'altres que, com ell, gaudeixen d'una jubilació prematura, Miquel no para quiet. Seguir-lo a través de les xarxes socials és endinsar-se en mil i un paisatges d'aquí i d'allà.

Vam coincidir un vespre a Ciutadella, a Menorca, al final d'una de les etapes del Camí de Cavalls; una ruta dilatada i circular al voltant de l'illa que ofereix unes passejades privilegiades. Feia temps que no ens vèiem. Havíem, com a molt, intercanviat algun missatge electrònic a través del telèfon. I el vaig veure viu, amb la mirada dels excursionistes intrèpids, aquells que passen moltes estones amb ells mateixos i envoltats de natura. Miquel és la prova que certifica que apropar-nos a una vida més pausada és el millor que ens podria passar per canviar un món que massa vegades no ens deixa viure per un altre ple d'humanitat. Per moltes caminades més, Miquel.