Tot el bo s'acaba aviat i l'estiu està arribant a la seva fi d'una forma vertiginosa. El pas dels dies és molt més accelerat del que ho hauria de ser i en un obrir i tancar d'ulls ja estem davant de la dura cara de la realitat. La rutina forma part de la nostra vida, però per poder portar de la millor manera la tornada a la normalitat cal mostrar una actitud optimista, per molt que costi i difícil que sembli, ja que si no tot és farà més costa amunt.

Quan arriba, el desitges com una joia brillant, allargada i valuosa, quan hi ets, el gaudeixes d'una forma molt intensa i emocionant, però quan acaba tens una sensació de tristesa, de decepció, t'ho estaves passant tan bé que sap greu que s'acabi tant aviat, sense avisar, com aquell estel fugaç que et passa per davant una nit estrellada.

Sant Joan l'enceta i les últimes festes majors de setembre el rematen. Entre mig, moltes nits a la fresca, activitats de tota mena, vacances, excursions, gelats, nits de festa, dies amb família i amb amics, dies de piscina i de platja, dies que passen volant, el millor de l'any.

És angoixant, costa i es fa feixuga la tornada a la feina, a l'institut o a la universitat, tens la sensació que tot torna a començar més ràpid del et pensaves, d'un dia per l'altre, sense esperar-ho i havent d'assumir-ho a contracor. Però no en queda una altra que encara-ho amb un somriure a la cara i sortir de casa amb el convenciment que demà pot ser un gran dia.