Aquest estiu... En un supermercat, poso la targeta al datàfon i no la detecta; no porto diners en metàl·lic i és aquell moment, si us ha passat mai, que fa una mica de vergonya, però ràpidament, la dona del meu darrere s'ofereix tranquil·lament a pagar-me la compra.

Entrem en un mercat de productes ecològics excepcional i un home gran, que fa de voluntari i que n'explica la història, després d'una conversa animada sobre Catalunya i també les terres de Ponent -les coneix!- ens regala una bossa tèxtil del mercat de les que són a la venda, però insisteix a obsequiar-nos.

Passejant una tarda de moltíssima calor, comprem una llimonada en una parada ambulant en un parc, i el venedor, quan marxem, ens hi afegeix una aigua ben fresca, "per després", no em deixa pagar-l'hi.

Una nit, desorientats, buscant l'Apollo, un noi s'apropa i s'ofereix a indicar-nos el camí...

No us ho he dit encara, no? Tot això i més ens ha passat a New York, Washington i Boston aquest estiu. Més enllà dels murs de Trump, de la pobresa de milions de persones grans, dels índexs més alts quant a exportació d'armes, hi ha un poble ras, divers, hospitalari, de ment oberta que prova de sobreviure en una societat que molts dirien insostenible, imperialista, i exemple del pitjor del capitalisme. Jo els respondria que si repassem només la nostra història més recent, com a europeus, molt millor no ho estem fent, no? Sigui com sigui, només volia dir que aquest estiu, entre els americans, hi hem trobat també... mooolt bona gent!