Aquesta tardor comença feliç per a la literatura catalana, perquè ben altrament al que passa en política, s'ha fet justícia a un escriptor, conegut sobretot com a poeta, i a tot el seu conjunt d'obra, amb motiu del centenari del seu naixement; i és que a cura del també escriptor i professor Eduard Batlle, a través de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, apareix la primera Antologia de textos de Miquel Lladó, Del fonoll a la neu. Un títol que explicita que, Lladó, de Castellans se'n va anar a viure a Andorra, on fundà l'editorial Valls d'Andorra, empresa a través de la qual va autoeditar, al llarg dels darrers vint anys del segle XX, alguns dels seus llibres, perquè aquí va quedar-ne al marge, del món editorial i, en conseqüència, dels circuits comercials del llibre. Autodidacta, però guiat sembla ser per mossèn Modest Camí, rector de la parròquia del poble, un humanista culte que escrivia a la celebrada revista Vida Lleidatana, el jove Lladó s'interessava per la literatura i la filosofia. Un binomi que no abandonarà mai. De fet, diu Batlle en el pròleg de l'Antologia que s'autodefinia com a poeta filòsof; i si l'hem d'encasellar en algun grup generacional, l'hem de situar com un dels quatre grans noms referents de la generació de postguerra que les Terres de Lleida donen a la literatura catalana: Pedrolo, Viladot, Vallverdú i Lladó. Per tant, vol dir que parlem de noms de prestigi, valor, aquest, del qual els en fa mereixedors la qualitat de la seva obra. També a Lladó, per molt que ell, a diferència dels altres tres, que havien entrat en l'estructura editorial, no tingués, per aquesta raó, cercle de lectors, i fos un escriptor desconegut entre el gran públic. "Un home desaprofitat des d'una òptica social i utilitària" diu Vallverdú, però del qual ara ja sí que podem llegir versos com 'l'home és fill del paisatge', que tan emotivament va saber dir Francesc Pané quan va presentar el llibre. Celebrem-ho llegint-lo!