En pocs mesos de diferència la nostra comarca ha patit un incendi paorós i uns aiguats calamitosos i esfereïdors, que ens han demostrat un cop més que la natura desbocada por arrasar-ho tot en escasses hores. És veritat que el foc només l'ha afectat tangencialment en un dels extrems, però podia haver-la socarrimat perfectament quasi tota només que alguna de les circumstàncies imprevisibles ho hagués propiciat. Foc i aigua, doncs, ens han assotat com un autèntic flagell bíblic sense compadir-se de res ni de ningú.

Quan es produeixen catàstrofes com aquestes pertoca, evidentment, compadir-se dels damnificats directes, oferir-los tot el nostre suport i la nostra solidaritat i exigir a les administracions públiques que infonguin ànims mitjançant un pla d'ajuts i crèdits tous que permetin refer allò destruït i recuperar la fe en el futur dels nostres convilatans i els nostres pagesos. Per tant, ara no correspon fer altra cosa que aquesta i no és pas hora d'entrar, encara, a avaluar res més que no siguin els incomptables danys i perjudicis causats. Ara bé, quan ho hàgim paït i els ànims s'hagin asserenat, serà inevitable fer-se un seguit de preguntes i respostes i analitzar un munt de variables per poder esbrinar què ha passat exactament, què ho ha produït en realitat, quina responsabilitat hi tenim tots plegats (si és que en tenim alguna i en quina mesura), si el model social i econòmic que hem anat implantant hi ha tingut poc o molt a veure, si es podien haver fet les coses diferents i si existeixen altres models alternatius que en properes ocasions (que tot i que no vull ser pas alarmista ni apocalíptic és més que probable que es donin) puguin contribuir a minimitzar els efectes de tot plegat o fins i tot a prevenir-ne bona part.

Quan recuperem una certa normalitat, potser tocarà plantejar-nos seriosament si no és imprescindible definir de bell nou un pla d'usos del sòl que delimiti millor i de forma més acurada què pot fer-se i què no en les zones inundables, tant en l'àmbit agrícola i ramader com en l'urbanístic; quin tractament donem a les lleres naturals, sovint oblidades i menystingudes fins que rugeixen embravides per recordar-nos quins són els seus veritables dominis a què no pensen renunciar; quin impacte té sobre les correnties de les aigües de pluja i l'extensió virulenta dels focs l'abandonament de terres i el rebrot descontrolat del bosc autòcton o com incideix en tots aquests fenòmens el desmantellament de tants marges de pedra seca o la conversió de terrenys extensos, abans abancalats, en grans parades uniformes.

De vegades, un reguitzell de desgràcies i calamitats com el que ens ha caigut a sobre i que podia haver resultat encara més devastador constitueix una bona oportunitat per tal de reflexionar cap a on volem evolucionar com a societat i com podem integrar més harmònicament natura i cultura, paisatge i productivitat, humanització i ecologia, ocupació d'espais nous i preservació d'usos ancestrals, modernitat i tradició.

Perquè com a primera reflexió apressada, sense aprofundir-hi prou ni pretendre pas donar cap lliçó ni extraure cap conclusió (perquè ni és el moment escaient ni tampoc tinc cap autoritat científica per fer-ho) voldria fer avinent que mentre els vells nuclis històrics (sovint degradats i menystinguts per la població) han pogut sortir estalvis i indemnes dels xàfecs torrencials, els eixamples tan de moda han patit de valent i els seus habitants han viscut moments d'incertesa angoixant. I si parlem dels terrenys agrícoles, bona part de la desolació de la rubinada s'ha acarnissat (ara em centro en les Borges com a exemple) en els conreus i les vivendes de partides amb noms tan reveladors com el fondo de l'Aiguamoll o els Rubinals, que si més no ens haurien de fer pensar i reflexionar.

Repeteixo, ara correspon oferir suport i solidaritat i exigir que els governs hi posin el coll per tal que la nostra gent no en surti malparada i no hi perdi bous i esquelles, perquè ningú es mereix patir tanta devastació. Però quan s'hagi pogut recuperar una certa normalitat, crec que no podem obviar un debat serè i profund sobre els efectes que el nostre model de civilització (que hem bastit entre tots) pot haver tingut en tot plegat i sobre què podem fer per afrontar el futur amb més garanties i més capacitat de resposta, quan calgui respondre a altres emergències climàtiques i catàstrofes naturals semblants i potser tant o més destructives.