En aquesta pàgina fem surar capítols històrics de les Garrigues que ens ajuden a conèixer fets que, d'altra manera, probablement quedarien esvaïts. Hem parlat del canó del túnel de Vinaixa, del mariner de les Garrigues, dels Vilars d'Arbeca, de les pintures del Cogul, del càtar de la Granadella, del castell de l'Espluga, d'un estiu a la Floresta, de la plaga de llagosta, del centre del món a Juncosa, de Minferri a Juneda i d'altres més que ara no em venen al cap. I encara tenim pendents l'Agustina de Fulleda, el castell d'Arbeca...
Avui tractarem del sogre burgalès d'un cavaller molt principal vinculat a la nostra comarca, que va néixer poc abans que son pare Ramon Berenguer II, dit Cap d'Estopes (1053-1082), fos assassinat pel germà bessó Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053-1097).
Drames de la història, l'estiu de 1082 el sogre d'aquest relat va fer presoner el seu futur consogre Berenguer Ramon II en la decisiva batalla d'Almenar. El sogre lluitava al costat d'Al-Mútaman, rei de la taifa de Saragossa, i Berenguer Ramon II lluitava aliat amb Al-Múndir, rei de la taifa de Lleida. Aquestes aliances ara ens poden sorprendre. Durant els períodes de l'emirat i el califat, la població s'agrupava al voltant de ciutats fortificades que formaven part d'una extensa zona governada des de Saraqusta (Saragossa). Més tard, en temps dels regnes de taifes, les ciutats importants properes a nosaltres, com Làrida (Lleida) i Madinat Balají (Balaguer), també controlaven amplis territoris.
Les cròniques afirmen que uns nobles catalans varen acusar Berenguer Ramon II de la mort del seu germà i per dilucidar la sospita decidiren celebrar un judici de Déu, anomenat ordalia, és a dir, un torneig a cavall amb llança, combat que va perdre i en conseqüència fou considerat culpable. En penitència, s'afegí a la primera croada per conquistar Terra Santa i es creu que va morir l'any 1099 durant el setge de Jerusalem. El succeí el seu nebot Ramon Berenguer III, comte de Barcelona (1097-1131), cavaller medieval de gran estament, el noble català més important de la seva època. El podem descriure com a lluitador i notable impulsor del repoblament de territoris, entre els quals les Garrigues. De fet, això no era una mostra d'estimació: era una estratègia per envoltar Sulayman, el rei musulmà de Lleida. Ramon Berenguer III es va preocupar ben poc de la comarca on vivim. Una de les seves possessions més prominents, Castelldans, la cedí en feu a Guillem Dalmau de Cervera. El fill de Guillem fou senyor de Juneda i de la Pobla.
En aquesta època ja trobem referència al nom de Catalunya, denominació que no apareix documentada fins a Ramon Berenguer III, emprada per designar els dominis del comte de Barcelona. Però ara, per acabar aquesta primera part, desvelarem la condició del sogre tan especial.
Mireu, l'esposa del comte Ramon Berenguer III era María Díaz de Vivar, filla de Ximena i de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador. Sí, el seu sogre era el cavaller d'aquell romanç que llegíem a l'escola: "En Santa Gadea de Burgos, do juran los hijosdalgo, allí toma juramento el Cid al rey castellano sobre un cerrojo de hierro y una ballesta de palo". Si bé sempre ens vindrà a la memòria la pel·lícula protagonitzada per Sofia Loren i Charlton Heston rodada en una insòlita Peníscola.
