l mot gentrificació és un d'aquests neologismes que ràpidament s'ha fet un lloc en el vocabulari del comú de la gent. El terme fou encunyat l'any 1964 per Ruth Glass -sociòloga britànica d'ascendència alemanya- en el marc d'un treball centrat en els canvis socials esdevinguts en determinats barris populars londinencs. Quan es parla de gentrificació tendim a pensar que és un procés de substitució de població que només afecta les ciutats, però això no és ben bé així.
Ja fa uns quants anys que antropòlegs i sociòlegs d'arreu del món estan parlant de gentrificació rural. En aquest sentit, poden servir d'exemple els següents treballs: per començar, esmentarem l'estudi recent Arrels reinventades: la resignificació de la ruralitat en el marc dels processos de gentrificació (L. Aleu i J. Rojas, 2022). Però perquè el lector vegi que és un tema que porta cua, també podem citar l'obra Turismo residencial y gentrificación rural (J. Gascón i E. Cañada, 2016). En l'àmbit divulgatiu podem mencionar l'article de Marc August Muntanya Un lloc bonic (La Directa, 30-8-2021), així com una breu reflexió titulada La gentrificació al món rural (Arrels, 9-9-2021).
No és pas que l'autor d'aquest humil article pensi que les Garrigues estigui afrontant un imminent procés de gentrificació rural. Malgrat tot, sí que resulta innegable que es tracta d'un fenomen global que s'ha vist enfortit amb l'adveniment de la pandèmia. El ferri confinament que vam patir, sota les mesures de control social decretades per les autoritats, va tenir unes repercussions especialment exacerbades en la mentalitat de molts habitants de les grans urbs. Una de les conseqüències tangibles d'aquest fet va ser l'increment en la compra i lloguer d'autocaravanes, així com també un augment substancial del turisme rural. Tal com apunta Laia Aleu, en el treball que hem esmentat més amunt, "la fugida de les pressions de la vida urbana reinventa psicosocialment la ruralitat segons la paradoxa de desitjar desenvolupar-hi una vida simbòlicament ancorada en el passat i vinculada a allò essencial, però estructuralment modernitzada". Les Garrigues no estan amenaçades -de moment- per la gentrificació, però sí que resulta innegable que ja hi trobem mostres del que podem anomenar terciarització de l'espai rural.
Ferran Obiols i Galí
