Mentre tenim mig món pendent d'un Mundial de futbol, els problemes de la vida real ens segueixen donant bufetades cada dia. De fet, el mateix mundial ja és un retrat de la realitat global: explotació, inflació, contaminació, sequera, violència, gent morint construint estadis, drets humans i socials vulnerats, masclisme, pobresa massiva i riquesa d'uns pocs.

Ens vanagloriem de consciència social, de feminisme, d'equitat, fraternitat, respecte... alhora que blanquegem un esdeveniment totalment contraposat a aquests valors. 

És possible que, si Catalunya jugués aquest mundial com ho fan altres nacions com Gal·les o Anglaterra, estaria més interessat a seguir-lo, però vull pensar que la meva crítica seria igualment punyent.

Moltes de les meves aportacions en aquesta columna acaben amb la mateixa conclusió: els humans som incoherents per naturalesa. Malgrat això, vull pensar que som capaços de lluitar contra les nostres incoherències i proposar-nos fer com a màxim tres concessions a la nostra vida. Proveu-ho, és un exercici divertit!