A la comarca de les Garrigues tenim un conjunt de castells que, d'una manera més o menys correcta, ha perdurat al llarg del temps. Aquests castells són els de l'Albi, el de la Floresta, el de l'Espluga Calba, el d'Arbeca, encara que d'aquest només en tenim una torre, panys de muralles i la restauració de la porta o accés principal al castell. D'altres, com el de l'Albagés, en tenim una torre ben conservada amb una estança i poca cosa més. Però sabem que de castells, per la seva toponímia o per pocs vestigis que encara queden, n'hi havia a cada poble de la comarca de les Garrigues. Per exemple, tenim documentat que hi havia castell al Cogul, a Tarrés, a Cervià de les Garrigues, al Vilosell, a la Pobla de Cérvoles, a Juncosa, a la Granadella, a Castelldans, a Juneda, a les Borges Blanques, a Castelldans, a Puiggròs i altres, amb la qual cosa podem dir que les Garrigues era terra de castells.

Què ha passat, doncs, que molts d'aquests castells han desaparegut? La primera resposta que cal tenir present és que el castell d'origen medieval era dominat per un senyor, i aquest senyor tenia els drets jurisdiccionals sobre el territori que dominava el castell i sobre els seus habitants. Aquest fet comporta que el poble vegi aquesta edificació com un símbol opressor, i que, a la mínima que ha pogut, el poble ha fet desaparèixer el símbol del poder. Una altra teoria que cal tenir en compte són les diverses guerres que ha patit el nostre país. Al llarg de la història en podem comptar diverses. Per exemple, el castell de la Granadella va quedar molt malmès a la Guerra dels Segadors i possiblement ja no s'hauria restaurat o reconstruït més. El mateix podem dir del castell de Castelldans, un dels més antics de la comarca que es remunta al segle X en època islàmica i que perdura amb les seves transformacions fins al segle XVII. 

En definitiva, podríem dir que la comarca de les Garrigues va ser zona de castells, i en un moment determinat van ser castells de frontera. Aquests edificis, des de petites torres fins a equipaments molt espectaculars com el castell dels Cardona a Arbeca, o dels Montsuar a Puiggròs, ens han servit per explicar la nostra història i l'organització del nostre territori. Ara, a poc a poc, es van recuperant algunes d'aquestes construccions, com el castell de la Floresta, amb petites accions, o el de Puiggròs, del qual recuperarem inclús la seva història nobiliària que molt poca gent coneix. El patrimoni cal conservar-lo i endreçar-lo per explicar el que vam ser i sobretot per saber quin ús en volem fer.

Isidre Pinyol