Opinió

Editorial

El risc de dimensionar

El tancament d'oficines de CaixaBank, Santander o Ibercaja durant dos, tres, quatre o cinc setmanes a l'agost ja comença a ser habitual, coincidint amb les vacances dels empleats. L'any passat alguns alcaldes manifestaven el seu malestar a SomGarrigues. Enguany, amb menys sorpreses i també menys soroll, la situació es torna a repetir. Els veïns de pobles mitjans com l'Albi, Castelldans, la Granadella, Cervià o Vinaixa, s'han quedat o es quedaran sense atenció presencial en algunes sucursals. Un dels arguments que es fan servir habitualment és el de dimensionar el servei. Quantes vegades l'hem sentit davant d'aquesta i d'altres problemàtiques? Les dades de població són les que són, però precisament entre el juliol i l'agost és quan més creixen els municipis pel turisme de retorn. 

CaixaBank és l'entitat amb més implantació i, per aquest motiu, la seua forma d'actuar crida més l'atenció. Aquest estiu, a l'Albi i Vinaixa tenen l'oficina de CaixaBank tancada durant cinc setmanes, des de principis d'agost i fins al 12 de setembre. L'única opció per parlar amb un empleat és desplaçar-se a l'oficina de la capital comarcal. En el cas de Juncosa, amb un servei presencial migrat de fa temps, no hi ha atenció personalitzada des del 24 de juliol, i no retornarà fins entrat el setembre. Ibercaja a Torregrossa va tancar les portes aquest estiu durant tres setmanes. No es tracta, per tant, només de municipis petits, sinó que també passa en un dels més grans del nostre àmbit informatiu. 

El discurs sobre la inclusió financera cada cop és més present en la comunicació de les entitats. Tot i això, la tendència al territori garriguenc és clara, com també succeeix en bona part del món rural. L'estiu passat es va començar a fer evident aquesta problemàtica a casa nostra, i enguany torna a donar-se. En els propers anys, l'assumpte potser ja no serà notícia, sinó normalitat. L'argument de dimensionar els serveis i de la proximitat de municipis més grans on trobar una oficina oberta i atenció presencial porta ràpidament a minvar o eliminar serveis en pobles petits, i no tan petits. Es tracta d'una nova traveta al desenvolupament del món rural.