A Juneda l'exposició Caliquenyos. El tabac clandestí de Ponent, i copiant el que es llegeix al cartell de l'entrada, "va d'una realitat que tothom sabia, però que oficialment no existia", i "va de fills que a l'escola no podien dir l'ofici dels seus pares", els quals "van enginyar-se-les per guanyar un sobresou ... i construir autèntiques empreses a l'ombra". Dit així, sembla que entrem en l'exposició d'una societat criminal, la qual cosa promet. 

He viscut de passada aquesta època. Una parenta meva cargolava les fulles que serien els caliquenyos i un parent, amb un cotxe que empestava a tabac, els repartia pels bars de les rodalies. A l'exposició es reprodueix una portada del diari Segre amb un titular que destaca que els caliquenyos de Juneda arribaven al rei i alguns ministres n'eren consumidors habituals. Devia ser un fet anecdòtic perquè els caliquenyos eren dolents a matar. Com tot el tabac, matava, però és que, a més, fotien una pudor fastigosa, de producte d'ínfima qualitat que només consumien desesperats que no podien comprar res més. I no diguem de la presentació, molts torts i mal tallats, que els fabricants camuflaven de més artesanals i bons, que significava que eren tan horribles com encendre un cartutx de dinamita.      

La venda de purets era il·legal, però alhora fomentat per l'estat central, que tenia el monopoli del tabac i pagava poc per les fulles. Per compensar el baix preu, el mateix estat tolerava que els pagesos escamotegessin una part de la producció per vendre-la més cara al mercat clandestí. Incongruències que no s'acaben aquí. Fa unes dècades va començar un període caòtic en què el departament d'Agricultura subvencionava el conreu de tabac i el de Salut engegava campanyes contra el fumar. Diners públics contra diners públics. Els perdedors, com sempre, els contribuents, tant els que fumaven com els que no.