Opinió
Josep Pau

Josep Pau

Per un món rural viu

La setmana passada va tenir lloc a Tarrés una interessant xerrada del Secretari General per al Repte Demogràfic, Sr. Boya, i una taula rodona amb alcaldes de les Garrigues, per parlar sobre els efectes del despoblament i l'envelliment que patim a la comarca, tot cercant possibles accions a emprendre per redreçar aquesta situació.

El problema és complex i no hi ha solucions miraculoses. En general, les societats occidentals i en particular la catalana, travessen una davallada demogràfica motivada per una baixa natalitat, fet que ha comportat, en els dos darrers anys, que tinguem una taxa de mortalitat superior a la de natalitat. Les nostres societats s'envelleixen i només conserven la seva població per l'entrada d'emigrants. Totes les prospeccions demogràfiques ens indiquen que començarem a perdre població absoluta d'aquí pocs anys i que als voltants de l'any 2050 Europa, Espanya i Catalunya disminuiran entre un 10 i un 15 % la seva població.

Si aquest fenomen l'extrapolem al món rural i a les zones interiors dels diferents països, la magnitud del problema encara és superior. L'atracció de la costa i de les grans ciutats no s'atura, i si es deixa aquest creixement a la lliure decisió de les forces econòmiques i del mercat, arribarà a ser un vertader drama. 

Els espais rurals massa dependents del sector agrari i ramader, amb escassa industrialització, amb poques infraestructures turístiques, amb comunicacions deficients i allunyats dels centres de serveis, pateixen molt més que els altres el despoblament i la mateixa dinàmica regressiva fa que hi hagi poca massa crítica i, si em permeteu, poca capacitat organitzativa entre els sectors més preparats d'aquestes societats per impulsar programes i propostes que aturin aquesta davallada.

Durant anys, diferents administracions i universitats han fet treballs, estudis i anàlisis que han diagnosticat correctament el problema. Ara bé la gran qüestió és definir correctament les polítiques que cal emprendre i quins són els gestors que les han d'implementar per tal que aconsegueixin efectivitat.

L'objectiu bàsic és fer atractiu el món rural, especialment per als joves i les dones. Per fer-ho cal enfortir el teixit econòmic d'aquestes zones en activitats rendibles, siguin aquestes agràries o ramaderes, d'oci i turisme, en noves ocupacions al voltant dels sectors energètics o del servei a les persones; cal garantir serveis públics propers i de qualitat, comunicacions modernes i eficients, pobles agradables i amb habitatge assequible, cobertura bàsica dels serveis d'ensenyament i de salut..., en definitiva, cal assegurar que no hi hagi cap discriminació pel lloc de residència i, sobretot, que el conjunt de la societat urbana reconegui el paper d'aquests espais i els seus habitants com a subministradors d'aliments, conservadors del medi i dels espais naturals, garants de l'equilibri territorial i, per tant, que tenen un paper imprescindible en la societat.

Això només es pot aconseguir amb una implicació decidida de les administracions de nivell diferent de les locals. Les zones desfavorides i en despoblament no disposen de recursos ni capacitat legal per adoptar aquestes mesures.
Sembla que, cada vegada més, les administracions públiques són conscients d'aquesta situació i que el creixement desmesurat de les zones urbanes a costa de les rurals és un problema de país que s'ha d'afrontar amb recursos, mesures legislatives i normes que discriminin de manera positiva les activitats econòmiques, la prestació dels serveis públics i la mateixa residència en aquests indrets. 

D'altra banda, la Unió Europea treballa en un programa adreçat a potenciar les ciutats intermèdies com a prestadores de serveis sanitaris avançats, educatius de segon i tercer nivell, culturals i recreatius, comercials i administratius, que donin cobertura a zones rurals a una distància, en temps de trasllat, no superior a 30 minuts, que pot ajudar a mantenir viu el seu entorn.

Per sort, avui més que anys enrere, s'albira un interès creixent en el disseny de polítiques públiques territorials que, com a mínim, posa en l'agenda de les administracions el món rural, el repte demogràfic i el paper clau que tenen en la nostra societat els espais agraris o naturals.