Faig un passeig, com cada dia, pel sector antic del poble quan de sobte m'adono que un arbre que m'havia acompanyat tota la vida, a mi i segurament a unes quantes generacions de juncosans, ja no hi és. L'han tallat. Han tallat l'únic arbre, en propietat privada, però l'únic arbre del centre del poble.

Els carrers parlen, i els carrers del nucli antic dels pobles poden donar-te una idea molt aproximada d'aquest lloc, de qui són els seus habitants, de qui són els seus administradors i quina és la seva sensibilitat històrica i estètica. Els carrers dels nostres pobles ens alerten de la despoblació i l'abandonament de les cases, d'un parc d'habitatge envellit i estancat. No cal dir que a la nostra comarca hi ha nuclis urbans de tota manera; des de detalls estètics especialment cuidats amb harmonia fins a les més absurdes dissonàncies. Des de municipis amb un urbanisme planificat, a altres on les actuacions espontànies i ràpides han fet del paisatge urbà un caos.

La protecció i millora de la qualitat paisatgística dels nuclis urbans té un impacte directe sobre la qualitat de vida, el benestar i l'autoestima dels qui l'habiten, i segurament de qui el podria arribar a habitar en unes altres condicions. Però perquè així sigui cal planificar uns nuclis renovats i agradables, amb espais públics i de trobada urbanísticament harmoniosos, amb llum i verds.

Entenc que això no es fa de la nit al dia, i que ja mai recuperarem un arbre tallat, però no tindrem uns nuclis urbans que ajudin al repte demogràfic si no comencem en algun moment. Deixem les paletades de ciment per tapar forats, i agafem paper i llapis per planificar, protegir i ordenar des de la iniciativa pública i per donar exemple també a la iniciativa privada.