Com podíeu llegir en el darrer número d'aquest periòdic, la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell pretén revestir amb una secció de formigó en forma d'U de 4 metres d'amplada per 2 d'alçada un tram de 2.200 metres de la Quarta Séquia. Bàsicament, des del Collet fins als 9 salts. L'any 2015, i després d'unes obres similars que acabaren amb l'arbrat en un segment de 800 metres, vam organitzar unes jornades sota el títol “El valor de les banquetes arbrades” en diferents municipis de l'àmbit dels Canals d'Urgell. En les jornades, parlàvem de sentiments i emocions, de patrimoni natural i arquitectònic, de turisme, i també donàvem alternatives a la implantació del calaix de formigó. En aquesta darrera part, Eduard Álvarez (Dr. en Enginyeria i Infraestructures del Transport) apuntava que es podia optimitzar el transport de l'aigua de diverses maneres i que no hi havia una única solució.

Parlàvem de formigó gunitat, una mesura que la mateixa Comunitat de Regants recull com a efectiva i econòmica; d'esculleres de pedra, funcionals i molt més agradables visualment, i d'una fórmula mixta. Pensem que caldria explorar aquesta darrera fórmula. Una base amb la caixa de formigó que permeti transportar, sense pèrdues, els 5 m3/s que transporta habitualment i una part superior en forma de V i recoberta de terra compactada o d'escullera de pedra que permeti mantenir l'arbrat. Recordem que el calaix projectat està dimensionat per poder transportar fins a 8-10 m3/s per casos d'emergència i excepcionalitat. Un cabal que mai hem vist baixar per la Quarta Séquia. Ben a prop d'on es volen fer les obres, a l'altra banda del Collet, trobem un exemple d'aquesta tipologia de llera. Per tant, és factible, efectiva i queda molt més integrada en la imatge de la banqueta que ens agrada.

La pressió que podem realitzar des d'entitats com la nostra, l'Ateneu o el Centre Excursionista s'ha d'entendre com un contrapunt que permet ampliar la mirada i descobrir altres punts de vista. Sovint, aquest mecanisme ha donat resultats satisfactoris per totes les parts, com per exemple, la restauració del Pont dels Teixits (2021). I és que, tal com s'apunta en el llibre “Patrimoni, Aigua i paisatge” (Mata, 2016), la patrimonització dels sistemes tradicionals de regadiu té lloc de baix a dalt, a partir de moviments socials i entitats que assumeixen i defensen els valors patrimonials del sistema hídric.