Cap on va la natura? Aquest ha estat el darrer títol de la xerrada que es va celebrar al CAMP de Juneda amb la clara intenció de reflexionar i debatre sobre la natura en general. La definició de natura fa referència a tot allò físic que existeix a l'univers, que no és artificial o imaginat, i, de manera explícita, a la Terra, als éssers vius i als processos que s'hi relacionen. A la natura en si, en un sentit ampli, costa de donar-li un marc, costa d'abastar-la per poder-hi donar una resposta més o menys coherent i prou adequada.

L'Associació fa quatre dies que va celebrar l'Assemblea General amb el programa habitual de donar comptes del desenvolupament durant l'any. S'hi va fer un repàs de les activitats que s'han pogut dur a terme i també una reflexió de com ho fem i del que ens agradaria anar fent. Sense voler-ho forçar, hi ha tres grans blocs o elements que s'anaven dibuixant i que donaven una visió de com incidim en el nostre entorn més proper en el marc concret de la banqueta arbrada de la Séquia Quarta. 

L'aigua. L'aigua que ens arriba mitjançant el Canal d'Urgell és un element bàsic i vital per a les nostres contrades. I en som ben conscients en aquests moments de sequera, de veure eixuta la séquia un bon grapat de dies. Els conreus, les indústries, les granges i els nostres pobles en depenen d'una manera vital. És, doncs, un líquid que cal valorar i administrar adequadament. 

Els projectes. A part de les activitats que es van fent regularment, hi ha una sèrie de projectes específics. Entre aquests, podem esmentar: el projecte Rius, relacionat amb conèixer la Femosa i la prospecció de diferents trams per veure quins peixos hi habiten; un taller per descobrir en mans d'experts els micromamífers, gairebé invisibles però ben presents (un d'aquests animalons va ser la rata d'aigua, poc habitual en séquies); els tallers ornitològics, on es descobreixen les nombroses espècies d'ocells que ens visiten i viuen; el parament fotogràfic (trampeig), que permet veure i observar, a través d'una càmera, les visites esporàdiques d'ocells i mamífers, o la cria d'òlibes en una antiga casella amb la col·laboració del Centre de Fauna de Vallcalent.

L'ecosistema. Tot el parc de la Banqueta el podem considerar un ecosistema; un bon grapat d'elements el converteixen en un ecosistema poc comú a les nostres contrades. És un medi físic i natural format per un conjunt d'organismes vius on es relacionen plantes i animals, que creen una comunitat viva. Fins i tot el podem definir com un refugi climàtic per a la població en èpoques estiuenques ben marcades. 

Cap on va la natura? La nostra, la que tenim aquí, té una vàlua molt més àmplia i extensa de la que sovint som capaços de reconèixer i apreciar. És un valor que s'ha de vetllar i respectar.