Els exdiputats Núria Sibina i Albano Dante Fachín van fundar el dos mil dinou la plataforma periodística Octuvre, dedicada a exposar públicament el que es coneix com "les clavegueres de l'Estat" -un entramat teòric, de tots els fils que, units d'una manera o altra, materialitzen totes i cada una de les activitats de dubtosa qualitat moral i ètica que ha dut a terme un estat, en aquest cas l'espanyol. La tasca d'Octuvre, per tant, és ensenyar les proves físiques i materials que demostren l'existència d'aquest entramat a través del seu canal de YouTube i la pàgina web.
Recentment, aquesta plataforma ha publicat un vídeo en què es parla de l'espionatge d'estat que el ministeri de Grande-Marlaska -amb el vistiplau del govern de Pedro Sánchez- ha comès a través de l'eina Pegasus, objecte del qual ha estat la mateixa plataforma Octuvre. No obstant, el més preocupant no és tan sols el fet que s'espiï uns activistes en l'àmbit periodístic relacionats amb el Procés, perquè els més duranilleidistes -si encara existeixen- podrien pensar que "alguna cosa deuen haver fet"; el que fa especialment greu tot això és que l'ús de Pegasus no ("només") ha estat un cas aïllat que ha compromès la independència periodística d'aquest país: s'ha emprat de manera sistemàtica en una desena d'associacions populars catalanes, ja sigui de caràcter polític com ara l'ANC o el Consell per la República o bé d'altres tipus com ara la Unió de Pagesos de Catalunya o bé SETEM Catalunya.
El judici de valor sobre aquest fet és senzill: no es pot jutjar sota els valors de la democràcia una acció -l'espionatge- que, per definició, és antidemocràtica. El simple judici moral d'aquests fets implica incloure dins el sistema la vulneració dels nostres drets fonamentals, implica convidar Grande-Marlaska a totes i cada una de les reunions que associacions públiques i apolítiques puguin realitzar.
No seré jo qui critiqui aquí el sistema, no sigui que després m'espiïn, però sí que cal titllar de botxí aquell qui perpetuï assetjaments a individus com els de l'Albano o la Núria -sort que la seva tasca periodística va més enllà d'espionatges, manilles o condemnes.
