La pagesia està escanyada. Els preus dels insums cada cop són més alts: el gasoil, les llavors, l'aigua, els tractors... Per contra, els preus als quals venen els aliments cada cop són menors. I perquè surtin els números a final de temporada es veuen abocats a portar més terra, a tenir tractors més grans, a portar granges més grans..., lligant-se de mans i peus als bancs. Però per molt que s'augmenti la producció, els números no sortiran mai. Un model que asfixia les persones que, encara avui, somien poder viure de treballar la terra i de criar animals.

Estem en aquest punt perquè hem deixat un sector estratègic -estratègic? Vital, diria- en mans d'unes empreses multinacionals que juguen sent part i àrbitre del joc: marcant els preus dels insums que venen i els preus al que compren el producte final.

Canviar això no és fàcil, evidentment. Per això em sorprèn quan llegeixo les demandes que es van fer arribar a la Generalitat. Perquè amb mesures a mitges tintes i descafeïnades no solucionarem un sector que està tocat de mort.
Calen mesures estructurals, necessitem valentia i contundència per girar el timó.

Potser podem començar per regular el sector per tal d'aconseguir uns preus justos tant per la pagesia com per la ciutadania; relocalitzar el mercat, eliminar intermediaris; construir infraestructures públiques i comunitàries de transformació del producte agrari (molins, forns, obradors, trencadores...), i que l'administració deixi de fiscalitzar amb tot de paperassa absurda i es posi al servei del que necessita la pagesia.