En general, si en fem un balanç complet, crec que l'existència de grans empreses integradores en el sector ramader ha estat un factor de progrés per a les petites i mitjanes explotacions de Ponent. Només cal parlar amb els nombrosos ramaders integrats del nostre territori, molts d'ells de fa una colla d'anys, per constatar que n'estan contents. Per mantenir constant la taxa de benefici total, una explotació ara ha de produir quatre cops més de canals de les que es necessitaven quaranta anys enrere. En la nova economia cal consumir cada cop més capital, més energia i més recursos naturals per tal de poder produir més unitats, atès que el benefici per unitat és decreixent.

Pel que fa a la gestió dels residus produïts, però, el paper de les integradores no ha estat pas a l'alçada. Al ramader integrat, sovint amb poca terra on escampar les dejeccions, les poderoses integradores l'han deixat sol. Les integradores no s'han responsabilitzat d'uns purins que, al capdavall, el generen els porcs que els ramaders engreixen per a ells. Haurien d'haver-ho fet perquè tenen prou capital i capacitat organitzativa per crear una empresa filial que, a cada comarca on hi ha excedents de purins, produeixi biometà o adob orgànic, practiqui l'economia circular i afronti el futur on els grans recursos seran els residus. Els conflictes originats pel tractament dels purins mitjançant projectes empresarials que no convencen bona part de la societat, perquè desconfien de la tecnologia, volen emprar CDR o les seves dimensions són vistes com una amenaça, ja fa dies que han començat i aniran a més. Seria molt trist que tot plegat acabés en un enfrontament entre ramaders i partidaris de l'economia productiva i sectors preocupats per la salubritat, el medi ambient i l'economia vinculada a la producció ecològica o al turisme de qualitat. De fet, els necessitem a tots per mantenir els nostres pobles vius.

Demano, doncs, que els que tenen gairebé tot el poder, perquè escorxen i comercialitzen centenars de milers de caps, assumeixin la responsabilitat de tractar les ingents dejeccions que se'n deriven. Hi ha en joc la continuïtat del model d'integració que tanta prosperitat ha creat, perquè el nombre de purins seguirà creixent i els ramaders petits i mitjans, la baula més feble de la cadena, difícilment podran afrontar-ne la gestió amb els seus propis recursos. I si segueixen eludint les seves responsabilitats, alhora que la ciutadania pressiona potser caldrà que el Parlament els hi obligui.