Les Borges Blanques és un poble amb ànima. Ho notem cada cop que ens trobem al mercat, quan ens saludem pel carrer o quan ens ajuntem a les festes. Però, últimament, molts borgencs tenen la sensació que alguna cosa s'està perdent. Que vivim una mica de records, mentre el dia a dia se'ns fa més difícil.

Els preus pugen, trobar un pis assequible és gairebé missió impossible, i els joves marxen perquè aquí no hi troben futur. Mentrestant, molts avis es queixen -i amb raó- que cada cop costa més aconseguir una cita mèdica o que el poble està menys cuidat que abans. S'hi afegeixen altres malestars quotidians: la nova rotació de pàrquings al centre, imposada per una decisió poc encertada de l'Ajuntament, que ha complicat la vida als veïns i als comerços locals. Molts ja no saben on deixar el cotxe ni per quant temps, i això ha convertit el centre en una cursa d'obstacles, amb més multes i menys ganes de venir-hi a comprar o passejar.

Tot plegat contribueix a una sensació general que les Borges ha perdut part de la seva capitalitat, aquella empenta que la feia punt de referència de tota la comarca. Ja no som el centre actiu que érem, i això preocupa. I, malgrat tot, les Borges continua tenint una força especial. Hi ha gent que no es rendeix: entitats que organitzen activitats, voluntaris que fan possible qualsevol acte i veïns que es preocupen pel que passa al seu carrer. Aquesta és la millor cara del poble, la que no surt als titulars però que manté viva la il·lusió.

Potser el que ens falta és tornar a creure que tots plegats podem fer-hi alguna cosa. Que el poble no és només allò que decideixen des de l'Ajuntament, sinó també el que fem cada dia cadascun de nosaltres. Si volem unes Borges més properes, amb més oportunitats i més humanes, hem de tornar a escoltar-nos, parlar-nos i implicar-nos.

Perquè les Borges no és només un lloc on viure: és casa nostra. I, com qualsevol casa, si no la cuidem entre tots, se'ns acaba fent freda i buida. Potser va sent hora de tornar a encendre el foc i fer que els veïns s'hi sentin a gust i vinguin a comprar o a fer gestions, no creieu?