El setè art torna a estar de moda. Probablement no amb les quantitats de finals del segle passat, però sí en major mesura que ara fa vint anys. I és que el cinema està vivint una recuperació regenerada. La popularització d'internet, que va permetre la descàrrega domèstica de pel·lícules i després les plataformes de streaming per gaudir de les estrenes des de casa, va posar en perill una activitat que era massiva als anys vuitanta. Capitals de comarca com Mollerussa i Cervera es van quedar sense cinema a causa del canvi generacional que suposaven les noves pràctiques d'oci, fonamentades bàsicament en la pirateria i, segons el sector, l'aplicació de l'IVA cultural.

La pandèmia va acabar d'agreujar la situació, erradicant la major part d'actes col·lectius de la nostra societat. "Una de les raons per les quals fa temps que no hi havia una necessitat de fer cine amb pantalla gran és que la gent ja es donava per satisfeta amb les plataformes", reconeix Joan López, un jove junedenc que va impulsar el novembre de 2023 l'edició zero del Festival Pla de cinema rural al seu municipi. Des d'aleshores, s'han succeït dues edicions més que estan demostrant que a la comarca hi ha ganes d'anar a les sales de cinema. A la darrera edició del festival Pla, celebrat el passat mes d'abril, el teatre Foment de Juneda es va omplir en un bon grapat de sessions. Cal recordar que l'equipament, on durant l'any sols hi ha programació estable de teatre, compta amb 274 localitats. En moltes de les sessions del festival, a part d'alguns plens, es van superar també el centenar d'espectadors "una xifra que ni tan sols s'aconsegueix en molts certàmens celebrats a Barcelona capital", assegura López.

El Festival Pla, amb la voluntat d'anar més enllà de les seves dates oficials, està treballant en altres iniciatives, com la de promoure el cinema català  amb projeccions a la fresca (la pel·lícula El 47 amb Eduard Sánchez el passat 10 de setembre) i també amb l'organització d'un certamen que es dirà Cinema i Natura que, amb col·laboració amb La Banqueta de Juneda, vol promoure cinema relacionat amb el medi ambient, combinat amb una jornada de planta d'arbres. L'acte tindrà lloc el pròxim mes de desembre.

Espectadors assistint a una de les darreres pel·lícules a la fresca projectades aquest estiu al Parc Alegria de Juneda. Foto: X.M.

Una litúrgia social
Tots estan d'acord que el cinema és, per sobre de tot, un fet social. Joan López argumenta  que "estem intentant remar a favor de recuperar l'essència del cinema, el fet litúrgic d'anar al cine del poble, per saludar allí els seus veïns i veïnes" i considera que "la resposta que estem tenint d'espectadors al festival demostra que la gent ho necessita".

Precisament això és el que també destaca Francesc Roset, l'alcalde d'Arbeca, un dels municipis més actius en projeccions de cinema a tota la comarca. A la sala l'Abadia, un equipament relativament nou especialment preparat audiovisualment per a la projecció de cinema, ja disposa d'una programació estable des de desembre de 2020. Amb el temps, les sessions han anat augmentant progressivament fins a l'actualitat, en què s'acullen prop de mig centenar de sessions anuals, sumant les dels cicles Gaudí i CineXic (aquest últim sols en horari lectiu per als alumnes de les escoles) i les del circuit Screenbox (l'espai Funatic) de Lleida. La mitjana d'assistència és, segons fonts municipals, d'una quarantena de persones en cada sessió.

Roset assegura que la projecció de cinema a la sala l'Abadia promou la cohesió social, no sols entre la gent d'Arbeca, sinó també de la comarca. "A part que hi ha persones que, si no fos pel cinema, no sortirien, n'hi ha moltes altres, d'edat ja madura, que aprofiten la projecció per anar després a sopar en algun dels establiments del poble", explica l'alcalde.

L'experiència del cinema sembla que està superant novament el de les projeccions domèstiques. "Al cinema t'oblides del mòbil i et concentres, veus la pel·lícula, no és el mateix que veure-la a la casa, perquè ets en un lloc en silenci, amb pantalla gran", opina Roset. Al final de cada sessió, sovint es creen grupets de persones per comentar algunes de les pel·lícules projectades.

El cicle Gaudí, que promou cinema català (no necessàriament en llengua catalana) tot l'any per les sales del país, també s'acull a altres municipis garriguencs com Juncosa, la Granadella i Vinaixa. En aquest últim poble, fins i tot, l'ajuntament ha instal·lat una flamant màquina de fer crispetes. Organitzat per l'Acadèmia del Cinema Català amb el suport de la Generalitat i les diputacions provincials, el Cicle Gaudí porta una pel·lícula de producció catalana cada mes als municipis que s'hi vulguin acollir.

La Sala l'Abadia d'Arbeca tot just recuperada el desembre de 2020. 

Cervià de les Garrigues és un altre dels municipis on també hi ha una programació estable amb la seva adhesió al circuit de Screenbox amb projeccions quinzenals que es poden veure tant a Arbeca com a Vimbodí (a la Conca de Barberà).

Cervià és un dels llocs històrics del cinema garriguenc. A l'antiga Sala Univers es projectaven fins a dues pel·lícules seguides cada cap de setmana i ara, la Sala Municipal (un espai polivalent) s'hi continuen projectant de forma regular, això sí, un cop cada quinze dies. L'aposta de Cervià pel cinema, on continuen havent-hi fidels espectadors que hi van cada sessió, es tradueix també en l'esforç de l'ajuntament en la compra d'una nova pantalla i un projector digital, per adaptar-se als requisits dels nous formats audiovisuals.

Els documentals del mes
A part del CineXic, que també té lloc a les Borges Blanques, i les projeccions que sol organitzar a la ciutat Òmnium Cultural en favor del cinema en català, hi ha també establert un cicle de cinema documental. 

L'ajuntament es va adherir l'any passat a la xarxa promoguda per DocsBarcelona i, des d'aleshores, cada últim dijous de mes es projecta un  film documental a l'Espai Macià (ahir dijous va haver-hi una nova sessió amb la pel·lícula Miralles, dirigida per María Mauti sobre la vida de l'arquitecte Enric Miralles).

"És una iniciativa molt interessant que permet portar documentals de gran interès", defensa Noemí Riudor, auxiliar tècnica cultural i la principal promotora del projecte a les Borges Blanques. Amb una assistència mitjana d'una trentena de persones a cada projecció, Riudor assegura que el públic del Doc del Mes "és molt fidel" i no gaire inferior al que es registra en el mateix format a la Biblioteca Municipal de Lleida ciutat, asseguren fonts municipals. "Es tracta d'un espectador madur i gran consumidor de cultura", descriu Riudor. Per aquest motiu, l'ajuntament valora molt positivament aquesta iniciativa, que enceta ara una segona temporada. "La gent que ens ve aquí converteix la projecció en un acte social, on es troba amb amics i coneguts", comenta Riudor. De fet, tot i no haver gairebé mai cinefòrum, en acabar les sessions sempre hi ha converses sobre el documental projectat. Paral·lelament, l'Espai Macià de les Borges Blanques es reivindica així com un generador de cultura estable a la ciutat. 

Una de les últimes sessions del Doc del Mes a l'Espai Macià de les Borges Blanques.