Joan Prats i Aresté Cuidador de gossos al CAAC del Segrià

Quan arriba un gos a la canera li posem un nom per humanitzar-lo una mica

Maials, 1963. El Joan ha treballat mitja vida amb animals i ho ha fet en dues facetes ben diferents, primer en un escorxador i, des de fa vuit anys, cuidant i rehabilitant gossos al Centre d'Acollida d'Animals de Companyia del Segrià a Alcanó, d'on va ser el primer treballador. Actualment, i des de fa cinc anys, aquest equipament depèn del Consell Comarcal del Segrià i és un dels pocs que hi ha a la demarcació de Lleida, on moltes vegades aquesta tasca d'acollir i tenir cura de gossos abandonats la fan entitats privades.

Francesc Florensa - Quina és la tasca del Centre d'Acollida d'Animals (CAAC) del Segrià?
Joan Prats -
La nostra feina és l'acollida i cura dels gossos abandonats a la comarca del Segrià. Els ajuntaments, quan troben un gos abandonat al seu nucli o al seu terme, el capturen i el porten aquí a la canera. En ocasions, els grups locals d'acollida fan un primer cribratge abans de portar els gossos al CAAC. Nosaltres no acollim gossos que puguin portar els seus propietaris a títol personal per tal de desfer-se'n. 

F.F. - Com és un dia a la canera?
J.P. -
Tenim molta feina! Aquí els gossos tenen totes les seues necessitats bàsiques cobertes: teulada, menjar, aigua, neteja i veterinari. A més, tots els gossos que tenim, ara mateix mig centenar, surten cada dia a passejar. Són només uns 10-15 minuts, però és que no ens dona per a més! Una altra tasca important és socialitzar-los. Aquí hi entren molts gossos amb males experiències amb humans o fins i tot salvatges. Cal treballar-los per tal que siguin adoptables. Una cosa que també fem és posar-los un nom. D'aquesta manera -podríem funcionar perfectament amb un número- els humanitzem una mica. Als últims que han entrat els hem posat Bulma i Goku.

F.F. - Quanta gent hi treballeu?
J.P. -
Actualment som tres persones. La Dora, que s'encarrega de l'administració, i el Sergio i jo, que estem amb els gossos, encara que també fem papers si convé. A banda, per exemple ara, tenim dues persones que estan fent un pla de formació amb nosaltres.

F.F. - Abans m'has dit que actualment hi ha mig centenar de gossos. És l'habitual?
J.P. -
Normalment estem sobre la seixantena, però hem tingut pics de més de cent. Un cop vam arribar a 121! Un cas estrany va ser durant la pandèmia. A finals del 2020, no sé què va passar, ens vam quedar amb només 5 gossos. Un cop vam tornar una mica a la normalitat, a poc a poc hi va tornar a haver abandonaments. Des de l'obertura han passat per aquí més de 1.200 gossos.

F.F. - Quin és el protocol quan n'arriba un?
J.P. -
El protocol d'entrada és fer-los la desparasitació intestinal i exterior i, l'endemà, vacunar-los -no sabem d'on venen i si ho estan-. Al cap de quinze o vint dies, els esterilitzem. No hi ha cap gos que marxi d'aquí si no està esterilitzat, xipat i amb la cartilla.

F.F. - Quins són els gossos més abandonats?
J.P. -
Els gossos de races o d'encreuaments de races potencialment perilloses. També gossos de granja, gossos grossos creuats, gossos de caça, gosses de raça que les han fet servir per criar sense parar, alguns de malalts... De cadells en tenim pocs i, quan en tenim, surten ràpid. Els gossos petits també tenen més sortida. Tot i això, tard o d'hora tots són adoptats. Aquí no se sacrifica cap gos i, com t'he dit, n'han passat més de mil.

F.F. - Sabeu per què són abandonats?
J.P. -
No ho sabem. Com que no els porten els propietaris no podem saber el motiu de l'abandonament. Ara, trobem casos de tot, des de gossos que veus que són de família, nets, amb collar, afectuosos, fins a gossos salvatges que han nascut lliures i han campat fins que els porten. A altres, pobres, els han fet autèntiques barbaritats.

F.F. - Quin és el perfil de l'adoptant?
J.P. -
Nosaltres cedim molts gossos en adopció a entitats d'Alemanya i França, que tenen convenis de col·laboració amb el Consell Comarcal del Segrià. Allí no n'hi ha, de gossos abandonats, suposo que hi ha més consciència i també està més penalitzat. De fet, parlen del "infierno español", sobretot en referència a Andalusia. Les adopcions locals són poques, en comparació. Hi ha moltíssims gossos, de totes les races, mides i colors, i també hi ha moltes protectores.

F.F. - Què ha de fer algú que vulgui adoptar un gos?
J.P. -
Primer hem de parlar. He de saber què busquen i llavors els ensenyo quins gossos, dels que tenim, els poden encaixar més. L'adopció d'un gos té un cost de 140 euros i el gos, com t'he comentat abans, surt amb tota la documentació en ordre, xipat i esterilitzat. Quan el lliurem els fem un seguiment durant quinze dies per veure'n l'adaptació. De moment no n'han tornat cap!