Maria Ceniceros Ródena Dissenyadora a Televisió de Catalunya

És un regal poder fer ‘Eufòria’ perquè pots treballar amb roba molt més especial

Barcelona, 1965. Amb família de les Garrigues, però nascuda a Barcelona, va estudiar a la Universitat de Belles Arts i és diplomada en Moda per l'Escola d'Arts Tècniques de la Moda. Al llarg dels anys, ha treballat als programes i sèries de més èxit de TV3. Es va estrenar com a dissenyadora de vestuari amb 'Les Teresines' i actualment s'encarrega de vestir al jurat i concursants d'Eufòria. Reconeix que "sempre estem buscant els referents" i que moltes vegades els troba en la gent que l'envolta. 

Pau Reig

PAU REIG - En què consisteix la teva feina de dissenyadora de vestuari?
MARIA CENICEROS -
Dins del que és el disseny de vestuari de TV3 soc la cap d'equip i la persona que pren decisions depenent de l'encàrrec, és a dir, el programa pel qual has de treballar. Organitzo les tasques de l'equip i també decideixo els looks de les persones que s'han de vestir dins d'un programa. També em dedico a buscar proveïdors i a gestionar el pressupost, que no n'hi ha sempre, i a vegades necessitem buscar col·laboradors. Seria una mica la directora d'orquestra, sempre dins d'un projecte en concret. 

P.R. - Què vas estudiar per poder treballar de dissenyadora de vestuari?
M.C. -
Vaig estudiar disseny de moda. En l'època que ho vaig estudiar eren uns estudis que quasi no existien. Vaig tenir la sort de trobar una escola a Barcelona amb una directora amb les idees molt clares que volia formar professionals en el món de la moda, no només perquè fossin els futurs dissenyadors de marques pròpies sinó també que s'especialitzessin en espectacles. Vaig fer aquests estudis i paral·lelament també vaig estudiar Belles Arts, llavors una cosa em va complementar l'altra.

P.R. - En quins canals de TV has treballat i quins programes hi has fet?
M.C. -
Vaig entrar directament a TV3, però no com a dissenyadora de vestuari. Vaig entrar per la categoria més baixa, era ajudant de vestuari. 
A TV3 vaig començar fent d'ajudant de vestuari a les Teresines durant tres o quatre mesos, fet que em va ajudar a demostrar, com a persona que acabava d'arribar a TV3, la meva preparació i tot el que sabia fer; va ser una gran oportunitat. D'aquí vaig saltar a fer Quico, amb el Ferran Rañé. També vaig estar amb el Màgic Andreu, amb l'Àngel Cases, a la primera telenovel·la de TV3 a nivell estatal que va ser Poblenou. A Secrets de família, Laberint d'ombres, Col·lapse, Tot es mou, Els matins i molts altres programes. Actualment estic fent Eufòria.

P.R. - Quin és el procés previ abans de cada programa?
M.C. -
Abans de cada programa hi ha una reunió amb realització i direcció del programa en què et fan l'encàrrec demanant el que volen a nivell de vestuari i de looks. A partir d'aquí es comença a treballar a fer una recerca de roba i unes proves de vestuari. Després, s'analitza conjuntament amb realització i direcció si realment la feina que estàs fent és encertada i és el que estaven buscant.

P.R. - Qui és la persona més famosa a qui has vestit?
M.C. -
He vestit la Mari Pau Huguet, Helena Garcia Melero, Lidia Heredia, també he vestit bastants actors i actrius com l'Emilio Gutiérrez Caba, que és un gran actor, la Pastora Vega, que en aquell moment era molt famosa. També vaig vestir no fa gaire la Núria Roca.

P.R. - Què t'agrada més a l'hora de treballar?
M.C. -
Fer sèries em va agradar molt en el seu moment, era molt xulo perquè era el més semblant a fer cinema. Ara mateix veig que és una feina per a persones més joves i estic més a gust fent programes d'actualitat com magazins o ara fent Eufòria. És un regal poder fer Eufòria perquè et dona la possibilitat de treballar amb roba molt més especial, ja que normalment no tenim programes d'aquest estil.

P.R. - Quina vinculació té actualment amb el poble? Troba a faltar la vida aquí?
M.C. -
Jo soc filla de Puiggròs i tota la família per part de mare era de les Garrigues. Tenim una casa a Puiggròs que és del 1745 i que ha anat passant de generació en generació. Jo m'hi he criat tots els estius de la meva infantesa, llavors per a mi Puiggròs és el millor poble del món perquè tots els records que tinc i tot el que vaig viure en aquells anys, doncs, em sembla meravellós. Ara intento anar-hi quan puc, sempre m'agradaria tenir la sort de tenir algun tipus de feina que em permetés estar més temps allà, però no pot ser. Quan el meu fill era petit, també l'hi vaig portar perquè crec que pels que som de Barcelona les vivències que tens en un poble no tenen preu.