Xavier Albertí Director, actor, gestor teatral i compositor

El Vilosell és el lloc paradigmàtic per portar una maleta plena de llibres, i llegir

Lloret de Mar, 1962. Va ser director del Festival Grec de Barcelona entre el 1996 i el 1999, encarregat de l'àrea de creació de l'Institut Ramon Llull del 2004 al 2006, director de serveis culturals  l'Institut del Teatre i docent, i director del Teatre Nacional de Catalunya,  del 2013 al 2021. Actualment, és dramaturg de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, amb seu al Teatro de la Comedia de Madrid. Com a director d'escena ha dirigit nombrosos treballs. Té casa al Vilosell, on desconnecta i també prepara obres.   

XAVIER FRANCH - En quins projectes treballes aquesta temporada 2023/2024?
XAVIER ALBERTÍ -
Reestreno al Teatre Romea El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc, amb el Pere Arquillué. Després, l'obra farà una gira per més de 40 poblacions de Catalunya i al mes de gener s'estrenarà a Madrid. Tinc dos espectacles que s'han estrenat recentment. Un, amb el Pedro Casablanc que es diu Don Ramon María del Valle-Inclán. I l'altre, En mitad de tanto fuego, estrenat al Festival Grec amb el Rubén de Eguía, amb text de l'Alberto Conejero, que també comença gira per Espanya. Són tres projectes que estan en plena ebullició. Després, començo a assajar un text de la Maria Lluïsa Cunillé amb l'Alejandro Bordanove, que s'estrenarà al Born Centre Cultural a mitjans d'octubre. Afortunadament, de feina no en falta.   

X.F. - Quina relació mantens amb les obres que has dirigit? Les segueixes?
X.A. -
Normalment, quan fa un temps que no s'ha fet l'espectacle, tornes a assajar. Perquè els espectacles s'assagen sols mentre no es fan. Això és important perquè l'actor, encara que no passi el text, el té a dintre. Els espectacles maduren, a vegades es poden desplaçar una miqueta de significat. I, per tant, tornar a assajar és molt maco. Quan un espectacle ja està fet i l'actor i l'equip de producció el porta de bolos, el director normalment no és necessari. Afortunadament no soc imprescindible.

X.F. - T'havies format com a músic i compositor. T'hi dediques a la composició?
X.A. -
Jo vaig començar la meva formació com a músic. Primer, vaig acabar la carrera de pianista i, després, me'n vaig anar a estudiar composició a l'estranger. Vaig tornar a Barcelona i vaig veure que la música contemporània interessava poc, en aquells moments. I crec que encara interessa poc. Malgrat que, afortunadament, tenim una excel·lent generació de molts bons joves compositors i compositores. La meva feina com a compositor la faig quan realment els meus espectacles crec que la música hi té alguna cosa a dir.

X.F. - Les estades al Vilosell són temps de treball o de descans?
X.A. -
Una cosa que m'agrada molt del meu tipus de treball és que normalment trio els projectes un parell d'anys abans de començar a assajar. I, en aquest parell d'anys, intento llegir tot el que em pot donar un context sobre allò que he de visitar amb profunditat. El Vilosell és el lloc paradigmàtic per portar una maleta plena de llibres i no fer gran cosa més que estirar-se al sol, o a l'ombra o a la pluja o a la boira, i llegir. 

X.F. - Per què vas triar el Vilosell?
X.A. -
Jo soc pare adoptiu d'un noi que ara té 19 anys. Quan va arribar el Pau, vam creure que era important tenir un espai fora de la ciutat de Barcelona, per créixer amb un contacte més directe amb la natura. Ens van ensenyar algunes cases a la Pobla de Cérvoles,  altres en alguns pobles del costat, i ens en va ensenyar una d'antiga al Vilosell. Quan vaig veure aquell espai, vaig sentir que allò havia de ser casa meva.

X.F. - Amb la teva agenda, hi pots passar estades gaire llargues?
X.A. -
Cada vegada més hi ha actors que venen a assajar a casa. El monòleg de la Lluïsa Cunillé, que interpretarà l'Alejandro Bordanova, el vam començar a assajar al Vilosell. El meu amic Lluís Homar ha vingut a passar amb mi dies assajant al Vilosell. Són persones, a més, que s'han convertit en grans amfitrions del Vilosell, perquè tothom que el coneix descobreix un poble d'una bellesa extraordinària, acollidor, tranquil i d'una pau espiritual com en pocs llocs de la Terra trobes.

X.F. - També has dut a terme activitats, com El Vilosell canta Rossend Llurba. Veurem una segona edició del festival?
X.A. -
Absolutament, absolutament! Crec que és molt important que deixi de ser una activitat vinculada a l'altruisme. Penso que la Diputació de Lleida s'hi hauria d'implicar, hauria de creure en aquest possible festival de cuplets catalans, molt vinculat a un poble que va donar una figura com el Rossend Llurba, i recuperar seriosament la memòria del que ha estat una de les eines claus de la cultura popular. Si hi ha una certa implicació institucional jo hi estaré al costat encantat de la vida.